El nom de la ciutat grega que, passant per la nova ciutat construïda per iniciativa de Roma, ha quedat és inequívoc : ‘Empúries’, que s’origina en la paraula grega ‘Emporion’, que significa exactament : ‘mercat’. Empúries -primer grega, i després romana- era un mercat. Això significa que els grecs - els romans- hi anaven a vendre (i, potser, a produir) i que algú (els ibers) comprava. Els que compraven és perquè podien fer-ho, perquè els hi funcionava un sistema econòmic (hereu de la Revolució de la cuina del 4000 a.C.) que produïa, poc o molt, excedents.

El moll grec que encara perdura, construït amb grans pedres, no és una construcció ofensivo-defensiva militar, ni un lloc de culte, sinó un espai d’intercanvi, un centre logístic, basat en la navegació marítima, però que compta amb rutes terrestres i rutes fluvials. Empúries i el seu port, però, qui sap si gràcies a les dunes, no han esdevingut una gran empori, una gran ciutat, com altres ciutats d’origen romà : Tarragona, Barcelona, Badalona, Mataró, Vic, o la veïna gran ciutat d’estiu : Roses. Des de 1908, Empúries ha anat esdevenint un gran museu arqueològic a l’aire lliure que explica la influència de Grècia i Roma, un passeig-bosc exclusivament peatonal, i una platja molt ben dibuixada de sorra lluminosa.