Els residents de psiquiatria i psicologia clínica de l'Hospital Provincial de Castelló Iván Echeverria, Miriam Cotaina i Antonio Jovani, al costat de la doctora Ana Benito, el doctor Gonzalo Haro, del grup d'investigació TXP de la CEU UCH, i el doctor Rafael Mora han publicat els resultats de la seua última investigació: un metaanàlisi sobre el suïcidi, la primera causa de mort externa a Espanya. En aquesta ocasió, l'estudi ha aprofundit en la possible relació entre el tabaquisme, un hàbit tòxic plenament estès a Espanya, i diferents conductes suïcides: ideació, planificació i intents autolítics, així com suïcidis consumats.

"El 19'8 per cent de la població espanyola fuma diàriament. Tenint en compte que nombrosos estudis suggereixen que el consum de tabac incrementa el risc suïcida, considerem essencial aprofundir en aquesta relació", ha defès Miriam Cotaina. Després d'analitzar un total de 2.436 articles científics sobre la matèria, el metaanàlisi finalment inclou les dades de 20 articles, amb un major nivell d'evidència en tractar-se d'estudis prospectius, que involucren un total de 2.457.864 participants.

El doctor Echeverría ha explicat que els resultats apunten al fet que el tabaquisme multiplica per 2,5 el risc de suïcidi. No obstant açò, aquesta dada pareix disminuir en exfumadors. "Açò mateix pareix generalitzar-se en tot l'espectre suïcida, ja que el risc de desenvolupar ideació suïcida és 1,84 vegades major en fumadors i només 1,35 vegades major en persones que han abandonat el consum de tabac", ha afegit.

Per la seua banda, el doctor Jovani ha destacat la importància d'incorporar aquesta informació en els plans de prevenció del suïcidi. "Dins de les escales d'avaluació del risc suïcida no es té en compte el tabaquisme com a factor predisponente independent", ha dit.

"Una de les escales més emprades en els servicis d'urgències psiquiàtriques és la SAD PERSONS, que inclou hàbits tòxics com l'alcoholisme, però no el tabaquisme", ha afirmat Jovani, qui ha subratllat que la ciència ha de ser la llum que guie la pràctica clínica diària, per la qual cosa, tenint en compte l'elevada prevalença de tabaquisme i la seua repercussió en les conductes suïcides, "podria barrejar-se l'addició de la "T" (Tobacco), donant com a resultat "T-SAD PERSONS".

DONES FUMADORES I PANDÈMIA

Ana Benito ha apuntat que, en la pràctica clínica durant la pandèmia per la COVID-19, han observat un notable augment dels intents autolítics, sobretot en població jove de sexe femení. "Les dades del present estudi desprenen que les dones fumadores presenten major risc de suïcidi que els homes, aspecte que ens fa reflexionar fins a quin punt les diferències de gènere repercuteixen socialment en les conductes autolítiques", ha dit.

Una de les possibles explicacions biològiques de la relació tabac-suïcidi és el paper de la nicotina en el sistema nerviós central, que podria actuar disminuint els nivells de serotonina de l'hipocamp i modificant l'activitat enzimàtica de neurotransmisors implicats en processos afectius.

El doctor Gonzalo Haro, investigador principal del Grup TXP de la CEU UCH, ha aclarit que una de les hipòtesis més recolzades fins avui en la depressió i el suïcidi és la disminució de neurotransmisors com la serotonina, noradrenalina i dopamina. "El tabaquisme faria encara més evidents aquestes alteracions, fent l'efecte contrari al buscat amb els antidepressius, provocant símptomes ansiós-depressius que serien caldo de cultiu sobre el qual es desencadenaria el suïcidi", ha apuntat.

L'estudi ha sigut dirigit pel professor Gonzalo Haro i la doctora Ana Benito, del grup d'investigació TXP de la Universitat CEU Cardenal Herrera, i dut a terme per Iván Echeverria i Antonio Jovani, residents de psiquiatria, i Miriam Cotaina, resident de psicologia clínica, tots ells de l'Hospital Provincial de Castelló. També ha col·laborat el doctor Rafael Mora, cap de servici de Salut Mental del mateix hospital, i membre del grup de suïcidi de la Conselleria de Sanitat Universal de la Comunitat Valenciana. L'estudi va ser finançat per la Fundació d'Investigació de l'Hospital Provincial de Castelló.