Uns ja ho han detectat i d'altres alerten perquè no sigui així. SOS Racisme, que està a punt de tancar la memòria de denúncies de l'últim any, ha notat un repunt d'agressions a estrangers, vinculat amb la crisi. «No és un increment molt gran, però és el que ens diuen parlant amb les entitats», apunta la portaveu Isabel Martínez a 20 minutos.

«Des del 2000 fins ara, el racisme, lluny de desaparèixer, té més presència. I no només afecta els nouvinguts, també als gitanos o als fills de la immigració», afirma.

Diverses causes poden fer pujar la crispació quan s'afirma que els nouvinguts són competència per trobar una feina: «Un Estat del benestar poc fort, on hi ha més atur, on els ajuts no augmenten, a més del missatge (expressat de manera més o menys subtil) que ells sobren, hi poden contribuir», diu Martínez.

A la base s'hi situa el «racisme institucional», segons Martínez: la Llei d'Estrangeria, el Codi Penal o la Llei d'Asil es van reformant per «restringir drets d'immigrants i per tancar els fluxos d'arribada o el reagrupament familiar», assenyala.

Tots pateixen la crisi

A tot això s'hi afegeix un discurs polític que vincula la immigració com a causa i solució de la crisi. «Es parla del retorn d'immigrants als països d'origen. És com si diguessin: ‘Ja no els necessitem. Són la vostra competència al mercat laboral'. No és així! Tots patim la crisi per igual», subratlla.

El sindicat CCOO o entitats com Fedelatina sostenen que no s'ha empitjorat, però no abaixen la guàrdia. «Potser a llarg termini. Els ciutadans saben que la crisi no és culpa dels immigrants», afirma Abdel Kader (UGT).