Els pares més afectats per la crisi han començat a retallar despeses a l'escola bressol, l'educació infantil i els primers anys d'escolarització obligatòria.

Entre un 10% i un 20% ha baixat el nombre de nadons que dinen a la guarderia. "Si abans, d'una classe de 20 nens s'hi quedaven entre 17 i 18, ara són entre 11 i 13", raona la presidenta de l'Associació Catalana de Llars d'Infants, Mercè Vea.

L'estalvi per a la família oscil·la entre els 7 i els 9 euros diaris. Alguns centres cobren un fix mensual, entre els 120 i els 180 euros, segons el càlcul elaborat per 20 minutos a partir de les dades recollides en 10 centres. A canvi, han de ser els pares els que preparin l'àpat del seu fill. I això té un cost també.

Les retallades també s'han notat en les hores extraordinàries. Fonts de la Coordinadora d'Escoles Bressol apunten que la gent "s'organitza perquè altres familiars vinguin a buscar els nens més d'hora. Abans els deixaven perquè el menor no anés d'un lloc a un altre!.

La despesa derivada d'una hora de més (per exemple, de 8 a 9 del matí), varia entre els 30 i els 70 euros mensuals, segons l'escola bressol. En total, prescindint del menjador i de les hores no lectives, els pares es poden estalviar 20 euros.

La crisi també ha arribat a Infantil i Primària. Es nota menys a Secundària, perquè en aquesta edat molts alumnes ja van sols a casa per dinar o s'organitzen les tardes amb els amics.

Activitats menys plenes

"Fa dos anys les activitats extraescolars estaven molt més plenes. No és que se n'hagin deixat d'organitzar, però ha baixat l'assistència", indica el president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares, Walter García-Fontes. El gruix d'aquesta oferta està integrat per esports, dansa i activitats artístiques.

De menjadors, "no se n'ha hagut de tancar cap, però sí que es veu com es retalla arreu, sobretot en tot el que no sigui educació en sentit estricte", conclou García-Fontes.