Per exemple, que l’Homo erectus vivia, en part, en coves relativament àmplies (40 m de llargada i 10-15 d’amplada, actualment), amb unes 20 «habitacions», prop d’un rierol, el Verdoble, on els animals anaven a beure. La Cova de l’Aragó era habitatge i, alhora, escorxador. S’hi ha trobat una gran quantitat de restes de grans herbívors :   cérvols, daines, rens, bisons, rinoceronts, porcs senglars, bous mesquers, muflons, i, sobretot, cavalls. Del que s’han trobat més restes és de cavalls : «era un animal fort -llegim- que va ser l’aliment bàsic dels homes de Talteüll». No se sap massa com caçaven, i  se sap un poc com tallaven la carn. Les eines trobades són de pedra.  El sílex i el jaspi utilitzats per a fer eines es troben en jaciments molt llunyans : a més de 30 km. No s’han trobat restes de carbó de llenya, ni res de semblant a una llar de foc. Els homes de Talteüll eren omnívors, com totes les variants de l’espècie humana, però ho menjaven tot cru. El foc no podia ésser encara produït de forma voluntària. El 1971, en les excavacions de la Cova de l’Aragó, es va descobrir un crani humà : la cara, el front i un parietal d’un home. Devia tenir uns 25 anys, es dedueix que mesurava 1,64 m., tenia dos arcs d’os damunt dels seus dos ulls, i el queixal del seny. És l’europeu més antic que es coneix, car es calcula que va viure fa 500.000 anys. No s’ha trobat cap mena de resta de monument funerari. Això significa que l’Home de Talteüll, encara no enterrava els seus morts, com faria, 400.000 anys més tard l’Homo sapiens. Aquells avantpassats nostres ignoraven la mort, no eren, doncs, conscients, encara, del significat de la seva pròpia vida.