Localitzen taquilles per a deixar la roba en les termes romanes de l'Alcúdia d'Elx

Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) han descobert en les parets del complex termal del jaciment de l'Alcúdia (Elx) marques de les lleixes o taquilles per a deixar la roba. Les marques es troben en unes latrines adjacents a la porta principal de les termes, i de les fases constructives del 'apodyterium' o vestuari.

Els investigadors F.J Muñoz i J.F. Álvarez, liderats pel catedràtic de la UA, Jaime Molina, analitzen el sector termal del jaciment il·licità des de 2017, després de 15 anys sense excavacions, en el qual va ser trobat un complex termal i que encara no ha sigut completament excavat.

En un primer moment hi havia gran part del complex oculta i es pensava que el complex era més xicotet, però la grandària de la piscina els va portar a pensar que la importància i extensió de les termes era molt major, detalla la institució acadèmica en un comunicat.

Entre els nous descobriments es troben les latrines i la porta principal de les termes, a més de les fases constructives del vestuari. A més, aquest conjunt s'ha restaurat consolidant tots els arrebossats de les parets.

També s'ha excavat en profunditat la sala de bany temperat ('tepidarium') i s'ha delimitat el calent ('caldarium'), així com les seues cambres de calefacció ('hipocausta'), formades per paviments flotants sobre pilars de rajola ('suspensurae').

Les termes estaven dissenyades per a desenvolupar un recorregut que permetera alternar les sales de sudoració i bany calents i temperades, amb els passejos a l'aire lliure i el bany fred en el frigidarium, del qual formava part la gran piscina central ('natatio'). S'ha trobat un aljub d'època romana en "perfecte estat de conservació" que va ser utilitzat fins als anys 70.

El conjunt termal de l'Alcúdia s'articula entorn d'un pati central porticat, almenys en el seu costat occidental, on s'observen les restes de tres columnes, i en el centre de les quals trobem la 'natatio'.

Aquesta gran piscina, d'11 per huit metres aproximadament, està completament pavimentada per una gruixuda i uniforme capa de 'opus signinum', un resistent morter romà fet de calç, aigua i arena, al qual s'afig ceràmica picada per a dotar-la de propietats impermeabilitzants, que li dóna l'aspecte vermellós tan característic.

Presenta quatre escalons en un costat per a accedir i descendir, vores laterals arrodonides i un banc que envolta tot el fons.

Les termes orientals de l'Alcúdia daten d'època augustea i alt imperial (I-II d. de C.), encara que presenta diferents fases constructives posteriors d'època baix imperial i tardana (III al VII), i van patir múltiples remodelacions i destruccions que l'allunyarien gradualment de l'ús termal.

En aquest sentit, els investigadors destaquen que les termes per als romans eren un dels edificis centrals de la seua vida social, ja que a més de les funcions higièniques, les termes eren lloc d'esbarjo i conversa, combinant les activitats esportives amb les reunions de negocis. El costum era accedir als banys públics en torns alternatius d'homes i dones.