Amb tot el que està passant a ERC es fa difícil triar una sola primera pregunta. Comencem, doncs, pel final. Com acabarà tot?

Es faran tots els esforços perquè tot acabi bé. Tenim un projecte amb una militància extraordinària. Carod ha fet un pas endavant valent i valuós: defugir de la confrontació directa amb el partit i dir que està disposat a encapçalar les llistes. Encara no se sap qui serà el candidat a la presidència del partit, però Carod i Puigcercós continuaran tenint un paper rellevant. Un pot ser president del partit i l'altre vicepresident.

És el que s'ha de debatre al congrés, amb les aportacions de la militància. ERC no fa allò pel qual la gent la vota. Què hem de donar? Un nivell de fiabilitat més alt, com un dels aspectes cabdals. A la gent li agradaria que fóssim un partit amb més rigor, més fiabilitat, saber millor què farem després que ens votin. Avançarem.

És difícil estar al Govern i alhora poder-se diferenciar en les àrees que portes i en d'altres que no. Quan ets en un govern, has de tenir un consens en relació amb les diferents propostes que es fan com a govern. La clau de volta és com identificar-te com a partit quan estàs en un govern del qual tu no tens la majoria. Ho hem de resoldre.

Al congrés poden sortir dues postures: ERC més a l'esquerre o més catalanista. Tenint en compte que ERC és un partit assembleari, com creu que s'acabarà tancant aquesta dicotomia?

No. Cal diferenciar entre la legitimitat de renovar un govern, com vam fer a Barcelona després de vuit anys, i sortir d'un govern a meitat de legislatura. Jo no sóc partidari de cap trencament, perquè això significa una imatge d'inestabilitat i una pèrdua de seriositat. S'ha de donar suport a la continuïtat del Govern fins que acabi aquest mandat. Després haurem de parlar si el reeditem o no.

Tampoc. El descarto totalment.Hi ha un debat intern que és extern per les característiques del partit. Hem d'augmentar la nostra fiabilitat.

La gent està cansada d'obrir el diari i veure que ERC n'ha fet alguna. El que vol és obrir el diari i dir: «Amb això que ha fet Esquerra, hi estic d'acord». I això és una sensació, una conformitat. I és dins d'aquesta línia que pot haver disconformitats. El que no pot ser és que cada decisió d'Esquerra sigui pràcticament un referèndum extern.

Hem de tendir a la síntesi. Ara tothom es posiciona en el període precongresual.

No ho veig com una decisió personal, sinó d'utilitat al partit. Estic en una posició intermitja. A Barcelona garanteixo la governabilitat de la ciutat i posiciono de manera inequívoca la postura d'ERC. Visualitzo menys gestió, però més política.

És un bon moment per tornar al govern de l'Ajuntament?

Cal primer posar-se d'acord en un projecte polític. Jo vaig dir que no hi entrava per una qüestió ètica i moral. La pedra angular és el model de ciutat. Estem igual que fa nou mesos.

No hi ha hagut canvi de model. El període d'èxit, desenvolupat a partir dels Jocs Olímpics, i que ha donat molt bons rendiments, s'està exhaurint.

Hi ha una pèrdua de complicitat amb la ciutat.

Estem disposats a parlar de model de ciutat, però en el cas d'arribar a un acord, buscaríem una fórmula per facilitar la governabilitat.

És el que hem de treballar. Que el Govern no només aprovi els pressupostos, sinó que també estem disposats a anar més enllà, donar més suport a la governabilitat sempre i quan hi hagi un acord marc, i sense que això signifiqui entrar en el Govern.

No, això és un procés. Es va configurant un entorn en què hi ha menys discrepàncies perquè hi ha acord de ciutat.

No ens podem plantejar tornar al Govern a curt termini, sinó en múltiples mesos.

Hem parlat, però per temes concrets com AVE o Carmel, però no del model de ciutat.

Les relacions no són dolentes, però sempre millorables.

No ens va fer gaire gràcia.

És una sortida molt pròpia de Mayol i el seu partit. No conec cap altre que ho hagi fet als 9 mesos de les eleccions.

No és el que més ens interessa, sinó l'Estat del Benestar.

Ens agradaria aproximar-nos-hi en vitalitat i cultura. No hem de copiar models, sinó punts d'èxit. És el projecte del Consolat de Mar, que hem impulsat, i el del Consell de Cent, perquè Barcelona tingui presència internacional.

Hi estic molt atent. El Zoo no es pot confondre amb una intervenció urbanística. I el Bicing no funciona com cal.