Les principals causes per les quals els catalans van faltar a la feina són les anomenades Incapacitats Laborals Transitòries (ITL), accidents o malalties que precisen assistència sanitària o períodes de descans, i que van suposar el 71,7% del total.

L’estudi considera les baixes per maternitat i la formació com a absentisme: suposen el segon i tercer motius pels quals els treballadors falten a la feina.

Faltem més de 60 hores

A Catalunya, cada treballador va faltar una mitja de 60,8 hores al 2006. I això va suposar pèrdues econòmiques equivalents a l’1,1% del Producte Interior Brut (PIB), segons l’estudi. El 41,2% de les absències laborals a Catalunya són de menys de tres dies sense baixa mèdica, segons les dades recollides pel Ceam, per la qual cosa, no apareixen a la mitjana total del 4,7%.

El treballador que més falta a la feina és un operari (75% dels casos) i amb contracte indefinit (54%). La taxa d’absentisme és més alta com més gran és l’empresa.

Des del sindicat CC OO, el responsable de Negociació Col·lectiva, Juan Manuel Tapia, rebat aquest estudi tot argumentant que «les baixes han crescut menys que la població ocupada».

Pla de xoc dels empresaris

La patronal Cecot xifra en 4.000 M1 el cost que va suposar per a les empreses espanyoles l’absentisme laboral al 2006. Per aquest motiu proposen un pla de xoc que passa per la reforma del sistema sanitari públic ja que, segons el president de la Cecot, Antoni Abad, «es donen baixes amb massa facilitat». Es proposa també que l’Administració es faci càrrec del cost de la baixa a partir del quart dia, i no dels 15 dies com ara està establert. Volen més recursos per a les mútues patronals d’accidents.