OCI.CAT

EN RUTA

Aquesta setmana agafem les bicis per fer la Ruta del Ferro i del Carbó, entre Ripoll i Ogassa, passant per Sant Joan de les Abadesses.

És un recorregut molt fàcil, sense gairebé desnivell i d'uns 12 quilòmetres que ens permetrà conèixer el nostre passat industrial, i la història de les mines de carbó d'Ogassa i del tren que antigament portava el mineral des d'aquestes muntanyes fins a Barcelona.

Un passat prou recent, perquè el tram entre Sant Joan de les Abadesses i Toralles va funcionar fins al tancament de les mines, l'any 1967, mentre que el tram entre Sant Joan i Ripoll es va mantenir en actiu fins a l'any del seu centenari, el 1980.

Aquesta ruta, que compta amb vuit espais naturals protegits, pertany al camí natural creat dins el projecte de les Vies Verdes de Girona, que s'estén fins a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, i que enllaça amb la Pirinexus, que s'endinsa pel sud de França.

La millor manera d'arribar a l'inici del recorregut és en tren, amb la línia L'Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà, baixant a l'estació de Ripoll. També s'hi pot arribar en cotxe, per les carreteres C-26, C-17 o N-152.

Un cop a l'estació de Ripoll, va la pena parar-se un moment per admirar l'edifici de l'estació. El tren va arribar a la capital del Ripollès el 1880 des de Vic i Granollers i es dirigia cap a Sant Joan de les Abadesses en comptes de fer-ho, com en l'actualitat, cap a Puigcerdà. No va ser fins el 1919 que es va posar en funcionament la línia de Ripoll fins a Ribes de Freser, que va allargar-se fins a Puigcerdà el 1922 i a Latour-de-Carol-Enveitg, l'any 1929.

Quan sortim de l'estació ens hem de dirigir a l'esquerra pel carrer Progrés i seguir pel carrer Ter. Uns 20 metres més endavant, haurem d'agafar el Passeig de Sant Joan. Arribarem a una glorieta amb molt de trànsit, és la variant C-151. A partir d'aquí entrem a la Via Verda de la Ruta del Ferro, que transcorre pel cantó esquerre de la carretera.

Es tracta d'una pista asfaltada, amb herba a banda i banda que compta amb un pas inferior per creuar a l'altre cantó de la carretera, uns centenars de metres més endavant

La via avança en direcció est, amb el riu Ter a l'esquerra, i s'endinsa per un paisatge ple de prats i boscos. A quatre quilòmetres de Ripoll, la via queda suspesa sobre el Ter per tornar a discórrer entre terrenys plans i els tons verds dels prats fins que arribem a una zona estreta, encaixada a la muntanya que passa per un fals túnel de 49 metres de longitud.

Un cop passat el túnel, deixem la companyia del riu i avancem per un camí asfaltat fins a arribar a un espectacular pont de ferro que el tren utilitzava per creuar el Ter. Després del pont, la ruta passa per un pas inferior que ens evita haver de compartir camí amb el trànsit de vehicles i torna a endinsar-se a la natura. En aquest punt, la via verda s'enfila cap al barranc del Torrent de Púdol en direcció al Torrent de Ginebrosa.

Ja estem a 10 quilòmetres de Ripoll quan arribem a l'estació de Sant Joan de les Abadesses, a la part alta del poble. Aquí val la pena aturar-nos per descobrir algunes de les joies romàniques que amaga el municipi. Al Parc de l'Estació de Sant Joan de les Abadesses, l'antiga estació de tren rehabilitada, s'ofereix informació sobre les rutes i es poden llogar bicicletes, entre d'altres serveis.

La història de Sant Joan de les Abadesses està lligada al monestir, fundat l'any 887 per Guifré el Pelós, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. L'objectiu era repoblar les comarques que havien quedat deshabitades després de les lluites contra l'ocupació sarraïna. El 1017, les monges van ser expulsades per una butlla papal que les acusava de desordres i de dur una vida disbauxada, i van ser substituïdes en segles posteriors per comunitats de monjos agustinians i benedictins.

La vila es va crear al voltant del monestir i en formaven part masies aïllades fins que al segle XIII es va construir una vila emmurallada de nova planta, la que es coneix com a Vila Vella i que es va situar a la zona denominada El Vinyal, per haver-hi vinyes plantades. Al voltant de tota la Vila Vella encara hi podem veure les restes de la muralla que protegia la població, i que va arribar a tenir 24 torres i sis portals d'accés.

Després de la parada, si volem tornar a la Ruta del Ferro i del Carbó hem de sortir de nou de l'estació i creuar la carretera d'Ogassa, a uns 300 metres. Avançarem per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la Serra Cavallera. A uns 500 metres de l'estació, la via travessa un GR (Gran Recorregut) i, poc després, torna a creuar la carretera fins al carregador de Toralles, que rebia el carbó procedent del ferrocarril miner d'Ogassa, mitjançant un sistema de plans inclinats per sortejar el desnivell i que consistia en dues vies paral·leles, per on baixaven les vagonetes plenes i, pel seu pes, feien pujar les buides.

Si seguim per un tram ascendent, arribarem a les mines de carbó d'Ogassa. Al municipi, de poc més de 200 habitants, les grans companyies van explotar les seves mines des de l'any 1838 fins al 1967. Aquesta conca minera s'estén d'oest a est seguint el traçat de la Serra Cavallera, des de Bruguera fins a Camprodon, amb una llargada d'uns 15 quilòmetres i una amplada màxima d'un quilòmetre. Actualment, es fan visites guiades a les mines, els caps de setmana, on ens ensenyaran els oficis perduts de la mineria i com s'extreia carbó d'aquestes muntanyes: a pic i pala.

OCIpèdia

A Ogassa, a més de les mines, val la pena visitar dues esglésies romàniques molt ben conservades. Es tracta de Sant Martí d'Ogassa, del segle X, a 1.370 metres d'alçada pel camí de Coll de Jou; i l'església de Sant Martí de Surroca, del segle XI, al Camí de Coll de Pal.

Durant la nostra visita a Sant Joan de les Abadesses farem bé de perdre unes hores visitant el Palau de la Badia, que acull l'Oficina de Turisme, el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau i l'exposició permanent 'Romànic, una volta pel Ripollès'. Aquest palau és fruit d'un seguit de reformes i construccions que es van iniciar al segle XIV a mans de l'abat Pere de Soler i que van seguir al segle XV amb l'arribada d'un altre abat, Arnau de Vilalba.

I no podem marxar de Sant Joan sense una visita al monestir, l'església del qual va ser consagrada el 1150. Presenta els trets característics del romànic i és un dels exemples més emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya. El museu conserva una bonica col·lecció d'obres des del segle VIII fins el XX, moltes de les quals s'utilitzen avui per les grans festivitats.

La via avança en direcció est, amb el riu Ter a l’esquerra, i s’endinsa per un paisatge ple de prats i boscos. A quatre quilòmetres de Ripoll, la via queda suspesa sobre el Ter per tornar a discórrer entre terrenys plans i els tons verds dels prats fins que arribem a una zona estreta, encaixada a la muntanya que passa per un fals túnel de 49 metres de longitud.

Un cop passat el túnel, deixem la companyia del riu i avancem per un camí asfaltat fins a arribar a un espectacular pont de ferro que el tren utilitzava per creuar el Ter. Després del pont, la ruta passa per un pas inferior que ens evita haver de compartir camí amb el trànsit de vehicles i torna a endinsar-se a la natura. En aquest punt, la via verda s’enfila cap al barranc del Torrent de Púdol en direcció al Torrent de Ginebrosa.