Església de Sant Mateu de Bages.
Església de Sant Mateu de Bages. L'ARADA

OCI.CAT

EN RUTA

A la dreta del riu Cardener, Sant Mateu de Bages és el municipi més gran de la comarca i un dels que compta amb més massa forestal de Catalunya, amb boscos de pinassa, velles i noves rouredes, pinedes mediterrànies, tímids boscos de ribera, i un magnífic paisatge agrari. Per conèixer tota aquesta riquesa natural s'han impulsat els itineraris 'Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages' que trobareu a la pàgina web santmateubages.memoriaipaisatge.cat. Us hi podreu descarregar els llibrets de cada ruta i saber com han evolucionat aquests paisatges, molt afectats pels grans incendis del 1994 i 1998, el per què i el què ha implicat pel veïnat.

Al mateix web hi trobareu un mapa interactiu i un documental sobre la relació històrica dels veïns amb el seu entorn, amb més de 60 entrevistes amb persones que han nascut i viscut al territori. Perquè els impulsors del projecte tenen molt clar que el paisatge no es pot entendre sense el treball i l'estima dels homes i dones, i per això han buscat la complicitat d'un centenar de veïns i amics dels pobles de Sant Mateu de Bages.

'Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages' és una proposta de L'Arada, una cooperativa d'iniciativa social i sense afany de lucre, nascuda el 2006 amb l'objectiu de crear espais de participació per a la promoció comunitària i sostenible del territori i construir col·lectivament nous models de desenvolupament, comptant amb les comunitats locals.

SALÓ

Un bosc frondós i terres de conreu.

Sant Mateu de Bages està formant per cinc pobles: Castelltallat, Coaner, Sant Mateu de Bages, Salo, i Valls de Torruella, i part de les parròquies de Vallmanya (Solsonès), Aguilar de Segarra i Camps (Bages). Amb la primera de les rutes que ens proposen, d'uns 14 quilòmetres, coneixerem els paisatges de Salo i Coaner. El primer és un petit poble situat a l'extrem nord est, limitant amb el Solsonès, on antigament hi havia un castell, documentat de l'any 966. Aquí el paisatge el defineixen les rieres i, mentre que a la zona més meridional, que limita amb la serra de Castelltallat, és abrupta i de difícil treball al camp amb un bosc frondós de pinasses a l'obaga, a la part de la solana hi trobem la majoria de les terres de conreu.

Antigament molts dels racons del bosc de Salo eren ocupats per feixes de vinya, però la crisi de la fil·loxera, l'arribada de la serra mecànica, i l'obertura de la fàbrica de Colònia Valls (el 1903), va fer que a principis del segle XX Salo perdés població. Com a testimoni d'aquella època encara podem veure algunes barraques i parets de pedra seca que trobem al bosc. Però a més de la vinya, els antics habitants d'aquests territori també es dedicaven a professions relacionades amb el bosc, com els escorçaires, que treien l'escorça dels pins blancs, que era aprofitada per a la indústria de l'adoberia, com a tint i blanquejador; o els pegaires, que obtenien pega mitjançant un procés de doble destil·lació de les teies de pi blanc, que servia per impermeabilitzar o tapar juntures, com ara bótes de vi o soles de sabata.

CASTELLTALLAT

Zona de Carbó

Una altra de les rutes és a través de les rouredes i els alzinars de Castelltallat, de 8,5 quilòmetres. Aquest tipus d'arbres han estat fonamentals a la indústria catalana i per a la vida a les masies. L'obtenció de carbó vegetal a partir de roures i alzines va ser una de les principals activitats en aquests boscos fins ben entrats els anys 1960 i es feia al mateix bosc mitjançant un procés de combustió lenta. Si seguim aquesta ruta encara podrem trobar el rastre dels carboners que havien de viure llargues temporades al bosc, des de la tardor fins a final de la primavera, i que solien construir barraques al costat mateix de les carboneres.

SANT MATEU

Camps i Masies

Per aprofundir més en el paisatge i les tradicions d'aquesta zona del Bages, també podem fer la ruta dels camps i els boscos a Sant Mateu, un itinerari de gairebé 11 quilòmetres que transcorre per camps de conreu, masies aïllades i el mateix poble de Sant Mateu on hi ha els plans com el de can Server o el del Mestre i on la vinya i l'olivera, juntament amb el cereal i fruiters, han tingut un pes molt important. Però aquí també trobarem qui ens parli dels antics ramats d'ovelles i cabres que pasturaven pels boscos dels voltants, que completaven la renda de les masies i feien una tasca ecològica, netejant el sotabosc. Els ramats s'alimenten d'arbusts, herba i alguns brots tendres d'arbres, de manera que redueixen l'acumulació de combustible als boscos i milloren la seva qualitat i biodiversitat. Aquests boscos van quedar molt afectats pels grans incendis de 1994, que van calcinar 3.736 hectàrees a Sant Mateu de Bages i 2.408 de la zona oest de Castelltallat.

ARQUEOLOGIA

El dolmen de Castelltallat

Una altra possibilitat és anar fins a les obagues de pinassa a Castelltallat, situada a la vessant nord de la serra del mateix nom, on hi ha un itinerari d'11 quilòmetres de dificultat baixa. Hi descobrirem algunes restes arqueològiques, com el dolmen de Castelltallat, datat el 2.200 anys aC., que ens indiquen que aquest territori ja estava poblat des de temps prehistòrics. Tot i així, els boscos són els protagonistes de la vida local i del paisatge de la zona i ocupen més del 85% de l'espai. Per això en aquesta ruta trobarem referències a antigues feines del camp com la de sagnar pinasses per extreure'n la reïna. Es pelava l'escorça amb una destral i es feia un forat dins el tronc, on s'hi posava un recipient que anava recollint la reïna que s'utilitzava en medicina popular i remeis pel bestiar. A l'obaga de Castelltallat encara es poden trobar pinasses que havien estat sagnades durant el primer terç del segle XX.

Església de Sant Mateu de Bages.


OCIpèdia


ACTIVITATS

El projecte 'Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages' ofereix moltes activitats durant l'any com passejades guiades de natura i sobre la història dels boscos, i tallers per arxivar fotografies antigues o de vídeo. Però si voleu conèixer una mica més el municipi us podeu acostar al 'Cau de la Guineu', el jaciment arqueològic més important de la comarca. És una balma sepulcral col·lectiva de l'època Eneolítica o Primera Edat del Bronze, datada als voltants dels 2000 anys a.C.

CASTELL

També podeu visitar les ruïnes del castell de Sant Mateu, al costat de la carretera BV-3003, p.k.5,500, dintre de la finca de les Planes, documentat des del 983; o les del castell de Castelltallat, que data del segle VI aC.

CONJUNT MONUMENTAL

Una altra visita interessant és al Conjunt Monumental de Coaner, d'estil romànic llombard, compost per l'església de Sant Julià, l'antiga torre del castell, la masia de can Serra i el santuari de de la Mare de Déu de Coaner. L'església és un edifici del segle XI i la porta principal que s'obre a la façana de migjorn data de l'any 1573; mentre que la torre -l'únic element que ha subsistit de l'antic Castell- és una construcció de planta circular, construïda cap a l'any 1000.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.