No hi ha llicències noves

A la capital catalana fa 11 anys que no es dóna cap llicència nova, sinó que els aspirants han de fer-se amb alguna procedent de la jubilació i això, segons Héctor Martí, té un cost de 220.000 euros, «el que es pagava aquest estiu per un permís de taxi». L’elevat del cost fa que, ni bancs ni caixes, vulguin finançar aquesta mena d’operacions «de risc».

Qui ho aconsegueix ha de «fer moure el cotxe el màxim de temps possible» i, per això, contracta assalariats als que no poden pagar «més de 810 euros de contracte, més les hores extres».

No s’assegura a ‘tot risc’

L’entrada de nous conductors, sovint desconeixedors de la dinàmica de les grans ciutats com Barcelona, també provoca més accidents i sinistres . Això, de rebot, fa que les companyies d’assegurances rebutgin la «pòlissa a tot risc» per als taxis.

La postura de les asseguradores agreuja la situació del taxi. «Si els 220.000 1 de la llicència els poso a termini fix del 5,5%, trec el mateix que treballant al carrer», explica Martí. Això, diu, el fa pensar en «abandonar».

Un altre inconvenient és «el suplement de dos euros per la carrera nocturna», que ha portat a més conductors a canviar de torn. Ara, de nit, cada hora només fas «dues encotxades».

Colombians i argentins

«Per fer el taxi s’ha de ser d’una pasta diferent», diuen els professionals. Per això, els primers immigrants que encaixen en el món del taxi són els que provenen de grans urbs de Sudamèrica, com Bogotà o Buenos Aires. Dels 722 assalariats que ara hi ha a la ciutat, segons l’Institut Metropolità del taxi, 110 són colombians i 110 argentins. Les noves tecnologies, com el GPS, que ajuda a trobar la ruta, fa que s’adaptin més bé els taxistes foranis. També hi ha assalariats procedents del Pakistan (31) o del Marroc (23).