El pare que aquest dimarts presumptament ha matat les seues dos filles de tres i sis anys a Castelló i posteriorment s'ha llevat la vida havia tingut dos causes obertes en el Jutjat de Violència sobre la Dona per maltractaments i amenaces a la seua exparella, dos procediments que es van sobreseure al gener i febrer a petició del fiscal i de la pròpia víctima, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Una de les causes s'havia obert arran d'una denúncia per amenaces interposada per la seua exparella i mare de les menors i una altra després de rebre un informe mèdic, sense que hi haguera denúncia de la mare. Tots dos procediments es van arxivar a petició del fiscal i de la pròpia víctima. Una diligència policial de valoració de risc a la qual es va sotmetre a l'exdona va llançar un resultat de "risc baix", segons la mateixa font.

El Jutjat d'Instrucció número 4 de Castelló, en funcions de guàrdia, ha intervingut aquesta matinada en l'alçament dels cadàvers de dos xiquetes i del pare, encara que en morir el presumpte autor del doble crim s'extingeix la responsabilitat penal. L'investigat, ara mort, no tenia antecedents penals ni li constaven episodis previs de violència domèstica.

La primera causa es va incoar el passat mes de gener. En eixa data, el Jutjat de Violència sobre la Dona de Castelló va obrir un procediment després de rebre un part mèdic. En la seua compareixença davant el jutge, la dona i mare de les menors es va acollir al seu dret a no declarar. Segons el TSJCV, sense part de lesions i sense el testimoniatge de la víctima, el fiscal va sol·licitar el sobreseïment de la causa i el jutjat la va acordar.

El passat mes de febrer, el dia 24, la dona va denunciar per amenaces en el Jutjat de Guàrdia la seua exparella i pare de les menors. Ho va fer 15 dies després que el Jutjat de Família fixara mesures provisionals per a regular el règim de visites i l'ús de la vivenda sobre la base del conveni regulador que els pares havien aconseguit de mutu acord.

Segons el TSJCV, després d'una discussió amb la seua exparella quan procedien a intercanviar-se les xiquetes, la dona va interposar la denúncia, va sol·licitar un orde d'allunyament i va mostrar la seua disconformitat amb les mesures provisionals que havien sigut fixades després de l'acord entre els progenitors de les menors.

VAN DENEGAR L'ORDE D'ALLUNYAMENT

En eixe moment, el fiscal no va considerar necessària l'adopció de mesures cautelars i es va oposar a la concessió de l'allunyament. El Jutjat de Guàrdia va denegar l'orde. L'endemà, la decisió va ser revisada pel Jutjat de Violència Sobre la Dona de Castelló, competent en la matèria. Després d'aquesta nova compareixença i de conformitat amb el criteri del fiscal, es va tornar a denegar l'orde d'allunyament.

La denunciant va recórrer eixa decisió judicial, però mentre es tramitava el seu recurs, "va desistir de seguir endavant" i la interlocutòria denegatòria de l'orde d'allunyament "va cobrar fermesa", ha explicat el TSJCV.

El procediment per les suposades amenaces va seguir tramitant-se. Després de la pràctica de les diligències sol·licitades per les parts, el fiscal va sol·licitar el sobreseïment. La víctima, personada com a acusació particular, també va demanar l'arxiu. Al no existir cap part que exercira l'acusació, el Jutjat de Violència sobre la Dona va sobreseure el procediment.