El ministeri hi va destinar 25,5 milions d’euros només a Catalunya, de manera que cada permís patern va sortir per una mitjana de 768 euros.

A tot Espanya es van destinar 123 milions, de manera que la mitjana es va quedar en 712 euros. La diferència s’explica perquè els sous a Catalunya són més alts.

També les mares

Aquesta prestació no contributiva reconeguda des de fa gairebé un any als pares també ofereix un permís a les mares que no hagin cotitzat el suficient. A Catalunya, s’hi van acollir100 de les 623 progenitores que van gaudir de la nova prestació al conjunt.

La responsable de Dona de Comissions Obreres, Rosa Bofill, va lamentar que no tots els pares agafin els permís per por a represàlies, malgrat que el cost per l’empresa és nul. Bofill també demana anar igualant aquests 15 dies amb les 16 setmanes de què pot gaudir la mare per la prestació contributiva.

Pel que fa a aquests darrers permisos, els contributius, només un 1,59% dels pares els demanen, molt lluny encara del 4,06% de Navarra i el 3,62% del País Basc. Entre els dos pares, es van donar 61.705 permisos, un 2,1% més que l’any anterior.

Mig mes per la igualtat sexual

La llei d’Igualtat es va aprovar el passat març. Per primer cop, els pares podien obtenir un permís de paternitat, independent del de la mare. Es tracta d’un permís no contributiu, retribuït i de 15 dies de durada. La prestació estatal consisteix en un subsidi equivalent al salari sencer del treballador. També s’hi poden acollir les mares que no havien arribat a la cotització mínima exigida per optar al dret contributiu. Un altre punt ampliava els drets en cas de risc en l’embaràs i la lactància.