Els treballadors podien elegir una comissió negociadora que, un cop acabada la negociació, s’autodissolia. Una de les primeres comissions negociadores que passarien a la història fou, el maig del 1962, la comissió d’una gran –i centenària– empresa del sector metal·lúrgic : la Maquinista Terrestre i Marítima, amb instal·lacions, aleshores, a la Barceloneta i a Sant Andreu de Palomar. El 1963, a les eleccions sindicals (organitzades per un govern no elegit de cap manera), molts dels treballadors elegits pertanyien a organitzacions polítiques il·legals. El 1964, uns 40 d’aquests càrrecs electes en diferents empreses es reuniren secretament a la Parròquia de Sant Miquel, a Cornellà de Llobregat, i constituïren la primera coordinadora de representants de diferents centres de treball: la primera «comissió central». El 20 de novembre, a la Parròquia de Sant Medir, a Sants, uns 300 sindicalistes (càrrecs electes, o no) pertanyents al clandestí Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, fundat el 1936, i altres organitzacions (o a cap d’elles), fundaren formalment les Comissions Obreres, CC. OO. El 1966, aquest moviment, estès a moltes comarques, creà un òrgan de direcció : fou la CONC, la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Una de les primeres decisions que va prendre fou participar en la manifestació (prohibida) de l’Onze de Setembre.