Un exemple, Constantí Ribalaiga i Vert, nascut a Lloret de Mar el 1888, en un moment de febre emigratòria de les viles de la costa, emigrà molt jove a l’Havana, on entrà a treballar en una  empresa catalana: el Cafè d’En Cotorra, més tard: Cafè La Florida, dirigit pels germans Francesc i Narcís Sala i Parera. El jove de Lloret Ribalaiga, o Constante, tal com apareix a l’obra novel·lística d’Ernest Hemingway, ja propietari i empresari de La Florida, convertida en Floridita, esdevingué un autèntic mestre en l’ofici dels bàrmans, i, entre altres detalls, inventà un còctel extraordinari: el daiquiri. Un combinat de rom blanc (la beguda dels pirates, suavitzada per Bacardí, nascut a Sitges), xarop de canya de sucre (la planta que els àrabs van dur a les àrees humides de l’Arc Mediterrani de la Península ibèrica, i d’aquí, al segle xvi, fou duta a les illes del Carib), suc de llimona (una altra fruita oriental trasplantada a Amèrica) i gel picat. Quan, al 1952, Constantí Ribalaiga morí a la seva Havana, el daiquiri ja havia saltat fronteres, i ja havia travessat l’Oceà. La desaparició física de Constantí no significà la fi dels daiquiris.