És coautor de Ciudades del Cine amb Rafael Dalmau. Què volen amb aquest llibre?

Retre un homenatge a aquells gran platós que les ciutats han donat al cinema. Alhora, pretenem que sigui una guia per aquelles persones que pretenen viatjar a una ciutat en concret.

Barcelona és un bon plató?

Darrerament ha estat millor tractada. Fins als anys 90 l’única visió que es donava era del barri xinès. A partir dels Jocs Olímpics es retrata una Barcelona més moderna. Per això hem triat la visió d’Almodóvar amb Todo sobre mi madre i també la de cineastes catalans com Maria Ripoll amb La vida en 65’ o la de Cesc Gay a En la ciudad.

Què ofereix Barcelona?

És una ciutat de moda i de les més turístiques del món. Això fa que es creï una necessitat de donar-la a conèixer. El fet que Woody Allen hagi rodat aquí és positiu.

Però ha estat molt criticat?

Va venir a rodar a Barcelona per agraïment al públic, ja que és una de les ciutats europees on millor han funcionat les seves pel·lícules. Era un deute que tenia. Però el gran ressò mediàtic i la pressió a què ha estat sotmès farà que no torni a rodar mai més a Barcelona. S’ha endut una mala imatge de la ciutat i crec que anirà en detriment de la pel·lícula, que em temo que no serà de qualitat.

Ha estat excessiu el suport institucional que ha tingut?

En contraposició als joves cineastes catalans que tenen bones idees i no se’ls recolza, sí. Però amb tota la polèmica que hi ha hagut crec que serà negatiu per la projecció internacional de Barcelona.

BIO

Nascut a Molins de Rei, és crític de cine de Ràdio 4 i de Cine 2000. Divendres estrena La tele mata, el primer curtmetratge.