La causa principal de la contaminació a les ciutats és el trànsit dels vehicles més contaminants. Tots els estudis realitzats posen la mobilitat en el punt de mira dels problemes de qualitat de l'aire. El gran volum de vehicles que circula pels carrers de la ciutat és el major contribuïdor als nivells d'immissió de contaminants NO2 i PM10.

Una mobilitat més sostenible amb vehicles lliures de fum i basada en un transport públic és la clau d'un aire més net en benefici de tota la ciutadania.

D'altra banda, la reducció del volum de trànsit també té uns altres efectes beneficiosos, com l'alliberament d'espai públic de la presència de vehicles i recuperar-lo en benefici de les persones, que podran gaudir més de la seva ciutat i amb més seguretat.

Un primer objectiu, que l'Ajuntament recull al seu web, és reduir els desplaçaments en vehicle privat a l'àrea metropolitana en un 21% respecte als valors del 2013, el que suposarà una important millora de la qualitat de l'aire, sobretot pel que fa a la reducció de les emissions dels vehicles antics dièsel i benzina, especialment contaminants.

Des del govern de la ciutat les mesures impulsades en l'àmbit de la mobilitat sostenible per millorar la qualitat de l'aire són moltes, que incideixen especialment en el foment del transport públic i privat més sostenible i en la progressiva recuperació de l'espai públic per als vianants.

En el capítol de protecció de l'atmosfera destaca la creació d'una zona de baixes emissions dins de la qual es restringirà la circulació al trànsit rodat més contaminant. Altres mesures inclouen el foment d'una flota verda de vehicles municipals, bonificacions als vehicles menys contaminants en aparcament, l'increment del verd a la ciutat o actuacions de pacificació de la trama urbana de la ciutat.

El PMU Barcelona 2013-2018 aposta per un model de mobilitat més sostenible. El concepte de mobilitat sostenible sorgeix com a resposta als impactes socials, econòmics i ambientals derivats de l'ús intensiu dels vehicles a motor. El vehicle privat resulta ser el mitjà de transport que més sòl ocupa, més combustible consumeix i més externalitats genera (accidents, contaminació, soroll, intrusió visual, congestió, etc).

A Barcelona l'espai viari ocupat per la mobilitat motoritzada (moure's i aparcar) representa el 57% del total. Però no tots els modes de transport necessiten consumir el mateix espai. El cotxe és el mode que, en relació a la seva capacitat de transportar persones, més espai consumeix: si es fa una extrapolació a la intensitat d'ús del viari públic a Barcelona s'observa que cada ciutadà disposa d'aproximadament 4m2 de vorera, mentre que els vehicles disposen de 12 m2 d'espai viari.

A partir de l'1 de desembre de 2017 en cas d'episodi de contaminació es restringirà la circulació dels vehicles més contaminants (aquells que no disposen d'etiqueta ambiental de la DGT) a la Zona de baixes emissions de l'àmbit rondes de Barcelona. A partir del 2020, aquestes restriccions seran permanents.

Països com Holanda i Noruega prohibiran la circulació dels vehicles de combustió a partir de 2025. Alemanya, una de les nacions amb més pes en la indústria automobilística, vol prohibir els vehicles dièsel i gasolina abans de 2030.

França ha decidit un a mesura similar però a partir de 2040. Fins i tot, l’empresa automobilística Volvo ha anunciat que tots els seus vehicles a partir de 2019 seran elèctrics o híbrids.

President de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que defensa la mobilitat sostenible.  

Quines són les tendències en el transport públic?

La veritat és que les coses no han de canviar massa. Tots els transports ja estan inventats, i el que són sistemes de transport com ara el monorail o el telefèric no són més aplicacions tipus llançadora amb poca importància dins del context global. El que està avançant a totes les ciutats del món són els transports convencionals d’alta capacitat, això sí, amb solucions que incorporen millores en la tracció. S’estan electrificant les xarxes i hibriditzant els vehicles, però no hi ha una tendència de substituir els autobusos o els trens per altres  vehicles de nova concepció.

On queda aquella imatge d’un futur de petits vehicles que funciones sols?

Hi ha molta especulació sobre els diferents sistemes que es poden utilitzar per al  transport públic, però en essència no s’està plantejant en cap cas substituir una línia d’autobusos o de tren per micro vehicles autònoms de transport públic. Això no seria res més que reproduir els problemes actuals de trànsit. Els vehicles automatitzats que vénen a recollir a una persona i la porten a un lloc, no és més que reproduir el model de vehicle privat, malgrat que siguin d’ús compartit, i és atomitzar el que ara tenim agrupat en grans vehicles.  

Quin és l’avantatge d’un autobús sobre un cotxe?

Al final, un autobús consumeix més que un cotxe, però com té una ocupació elevada, es redueix el trànsit i el consum energètic per passatger, encara que  l’autobús com a vehicle consumeix més combustible i espai públic que un vehicle petit. Però en ciutats, en accessos urbans, o en corredors troncals de mobilitat, els autobusos o els trens seguiran sent els mitjans ideals.

Però ara es fabriquen cotxes cada dia menys contaminants i amb menys despesa energètica.

Però seguim generant els mateixos problemes de trànsit. S’ha d’anar a un altre tipus de mobilitat on el transport públic sigui prioritari. Fins i tot, l’ús compartit del cotxe privat genera els mateixos problemes de trànsit que hi ha en l’actualitat. La resposta és el canvi de model de mobilitat, on el vehicle privat no sigui prioritari.