Els catalans de la costa catalana i els illencs de les Illes Balears van ésser, dins l’Estat, els primers que van emigrar massivament a Amèrica: especialment a Cuba, Puerto Rico, EE UU i a l’Argentina i l’Uruguai. L’onada de 1830-1880 a Amèrica, la primera onada, no fou una emigració de gent desesperada, afamada, expulsada per la misèria i la violència del seu país. Fou una emigració en xarxa, basada en els vincles familiars, relativament organitzada. Els emigrants eren homes joves o adolescents, que, sovint, coneixien les beceroles d’un ofici, i anaven a treballar, com aprenents, en establiments comercials/industrials de la seva pròpia família o d’un amic d’algú de la família. (Naturalment, hi havia pioners, homes que havien iniciat el negoci patint de zero).