Des del darrer terç del segle XVIII, però, tal com va explicar Pierre Vilar, hi ha una destinació prioritària, i non stop: el Pla de Barcelona, entre el riu Besòs, el riu Llobregat i el mar. El 1915-30, però, es produí un fenòmen nou: la primera immigració massiva, la primera gran onada migratòria, que és ben diferent de les dues onades posteriors. En aquests anys, la destinació segueix essent Barcelona i els seu Pla, però l’origen és molt ampli: els immigrants vénen de l’Aragó, de les Illes Balears, del País Valencià, i de Múrcia. D’una extensa àrea, doncs, que coincideix, a grans trets, amb els estats hispànics (i no itàlics) de l’antiga Corona d’Aragó. Més Múrcia, que, recordem-ho, havia estat conquerida inicialment per Jaume I. Aquesta  primera onada immigratòria és paral·lela (o conseqüència) del que se n’ha dit Segona Revolució Industrial. Un procés de creixement amb diversificació, d’escolarització i electrificació, de motorització i primera internacionalització de l’economia i la societat catalanes. Aquesta onada és paral·lela a la creació i l’èxit de la CNT, el sindicat Confederació Nacional del Treball, fundat al 1911. I coincideix amb la transició a l’alfabetització de la població urbana: la Barcelona del 1900, amb 500.000 habitants, tenia un 40,5% d’analfabets, i la Barcelona de 1930, amb 1.000.000 habitants, tenia, només, el 14,9 % d’analfabets. Tot i que encara no es parlava de la ciutat educadora.