En la sentència, que ha fet pública este divendres el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), s'absol als cinc encausats "amb tots els pronunciaments favorables".

Segons els fets provats, a l'any 2001 la constructora Hansa Urbana, de la qual era administrador únic Rafael Galea, va adquirir una empresa que posseïa terrenys rústics a la platja de Sant Joan, a Alacant. Quatre anys després els va llogar per cinc anys a altres dues societats -Construcciones Villarejo i Obras Asfálticas y Construcciones SA-, per 1,5 milions d'euros, quantitat que va ser abonada "per endavant". A més, a final de 2005, Hansa Urbana va reclassificar "comptablement la totalitat dels esmentats terrenys, des del compte d'existències al compte d'immobilitzat".

Un any després, el 2006, Hansa Urbana va vendre estos terrenys a Viviendas del Mediterráneo, d'Enrique Ortiz, per 36,9 milions més 5,9 de l'impost de l'IVA. Per tot això, segons la sentència Hansa Urbana va obtindre una plusvàlua de 30,5 milions d'euros. Així, després de la venda, les dues empreses arrendatàries van donar per finalitzat el contracte de lloguer.

Tres anys després, en 2009, l'Agència Tributària va iniciar una inspecció per a requerir a les dues societats arrendatàries que "acreditaren l'ús donat als terrenys arrendats a Hansa Urbana". Segons la sentència, "no ha quedat acreditat que tots els acusats, es posaren de comú acord i amb ànim d'obtindre un benefici econòmic derivat de causar un perjuí a la Hisenda Pública, mitjançant la defraudació en els tributs que havien de satisfer".

I prosseguix: "No consta provat que els diners entregats en concepte d'arrendament foren un pagament a compte o avançament d'una posterior operació de compravenda". "Les bases o elements integrants dels fets imposables que es deriven dels negocis jurídics (arrendament, compravenda, etc.) van ser íntegrament registrats comptablement i declarats per tots els obligats tributaris", apunta.

Alhora, la resolució judicial considera que "és perfectament lícit, legal i indiscutible que, davant de la possibilitat que les arrendatàries preveieren en octubre del 2005 l'escenari d'una hipotètica compravenda posterior dels terrenys (bé per si mateixes, a través d'una altra societat vinculada o a favor d'un tercer), el tindre el dret a gaudir dels béns arrendats, a més durant un termini llarg de temps conforme als propis contractes, els posava en avantatge i en una immillorable posició per a la seua futura adquisició".

Afirma, a més, que "no existix fonament, ni a l'informe de delicte de l'AEAT ni en les proves practicades en juí, per considerar que les arrendatàries (més enllà del seu interès a usar uns terrenys per a la realització de la seua activitat, o d'adquirir una posició favorable davant d'una possible futura compravenda) es prestaren a participar en una eventual defraudació tributària de l'arrendador".

Finalment, considera la sentència que "conforme ha resultat acreditat pericialment en el procés, que les liquidacions i ingressos tributaris derivats de tals operacions d'arrendament, no han suposat perjuí patrimonial algun per a l'AEAT respecte de la seua eventual tributació com a compravenda, ni les arrendatàries han obtingut benefici fiscal algun de les liquidacions tributàries pels arrendaments".