La descoberta d’una tècnica per fabricar rajoles policromes en sèrie a mitjans del segle xix va permetre escurçar-ne i abaratir-ne la producció. Fins aleshores, les rajoles s’havien de posar al forn i coure per a cadascun dels diferents colors que els dissenyadors hi havien inclòs: la seva fabricació era lenta i cara. El seu ús en la construcció, doncs, era limitat. La descoberta de les possibilitats de les premses hidràuliques va permetre la producció en sèries, industrial, de rajoles fins aquell moment artesanals. El primer fabricant català fou el 1857 la casa Butsems. L’empresa més coneguda seria la casa Escofet que esdevindria un dels grans subministradors industrials de les construccions residencials, hospitalàries, escolars, etc., del modernisme arquitectònic català. El procés de recuperació i revaloració del modernisme iniciat els anys 1950, es va accelerar a partir del 1977-80. El 2006, un editor d’Amsterdam (Pepin Van Roojen) va publicar un extens catàleg amb un text en 6 llengües (inclosa la japonesa i la catalana) de les rajoles hidràuliques catalanes. El catàleg en un llibre amb format quadrat, de rajola, i un CD, titulat Barcelona tile designs. Les rajoles, amb dibuixos florals o geomètrics, dels terres i de les parets de les cases modernistes catalanes es poden veure, molt ben catalogades, en un llibre que es troba (per poc temps) a les principals llibreries del món. I que ha suscitat un interessantíssim debat, via Internet.Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org