4.000 a. C.: L’olla universal

Els arqueòlegs han descobert que les restes ceràmiques trobades a moltes coves-hàbitat de Catalunya i del País Valencià, a l’arc mediterrani ibèric, es poden situar, segons Miquel Tarradell, a una època anterior al 4.000 a.C. D’aquesta ceràmica s’en diu : ceràmica impresa, perquè conté, en la seva superfície, signes geomètrics dibuixats amb peces dures de pedra, os, fusta, o per exemple, amb closques o petxines.
Una ceràmica fabricada de moment manualment, sense torns, i versemblantment, per les dones. Ara bé, el que cal subratllar sobretot és que l’existència de recipients de ceràmica, és a dir d’olles (i de plats) va permetre l’eclosió d’una de les revolucions més importants de la història de la humanitat: la revolució de la cuina, protagonitzada, també, per les dones, paral·lela a la revolució agrària (l’inici del conreu de camps) i a la domesticació d’animals. Des de molts abans, la descoberta i l’extensió del foc havien obert el pas a la cocció, generalment a l’aire lliure, de la caça i de la pesca, que realitzaven principalment els homes. Ara, la revolució de la cuina, o si es vol, la propagació de la cuina de l’olla universal fou importantíssima, segons Jaume Fàbrega. L’olla universal va permetre diversos tipus de coccions que recollien, si es tapava l’olla, tots els aromes. Permetia l’aprofitament quasi integral del que es posava a bullir dins l’olla. Significava gastar molt menys llenya i obria el pas a altres formes de conservació dels aliments, més enllà dels fumats. L’olla universal inventada per les dones va significar sortir de la greu crisi alimentària de la Prehistòria.

Per saber-ne més: Mark N. Cohen : La crisis alimentaria de la prehistoria, la superpoblación y los orígenes de la agricultura.  Madrid, Alianza, 1987.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento