L'Ajuntament de Barcelona aprovarà divendres una mesura de govern per establir les bases d'un gran Pacte Municipal d'Infraestructures de la ciutat, entre tots els partits polítics representants a l'Ajuntament de Barcelona i que conformen el Consell municipal. L'objectiu principal, ha explicat aquest dilluns la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, és "anar de forma unitària per exigir" l'impuls de les infraestructures que no depenen únicament del consistori.

"Barcelona té mancances molt importants en infraestructures, sobretot ferroviàries però també hidràuliques i ambientals", ha assenyalat Sanz, i ha denunciat "la manca d'inversió estatal a Catalunya. "El 2015, si per cada ciutadà de l'Estat es van invertir de mitjana 163 euros, per cada català es van invertir 99,5", ha apuntat. A més, ha destacat la "paràlisi" en infaestructures com "Rodalies, l'estació de la Sagrera, la de Sant Andreu Comtal o les línies 9 i 10 del metro".

El Pacte Municipal d'Infraestructures contempla la creació d'un document de consens en la selecció de les infraestructures més importants i fonamentals per Barcelona, que identifiqui i prioritzi les inversions en aquelles infraestructures que millorin al màxim el progrés econòmic i la cohesió social, mediambiental i territorial de la ciutat.

Per elaborar aquest document, que estarà fet "en sis o set mesos", el Govern municipal crearà una Comissió Municipal d'Infraestructures (CMI) amb tots els grups polítics del consistori que treballarà per identificar les grans infraestructures i la gestió que precisen.

El llistat inclourà totes aquelles infraestructures de titularitat supramunicipal, en l’àmbit de la ciutat de Barcelona o amb influència sobre la mateixa i de gestió i inversió tant pública com privada. Per tant, aquelles que no depenen únicament de l’Ajuntament de Barcelona.

Com a punt de partida, es proposa avançar en les principals infraestructures de transport públic col·lectiu, que són prioritàries per donar compliment als objectius del Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 (PMU) i que en molts casos estan inacabades per part de les altres administracions, que són les que en tenen la competència.

També es s vol potenciar la utilització de recursos hídrics alternatius i promoure polítiques per reduir el consum de l'aigua potable per usos urbans, així com potenciar els sistemes de drenatge alternatius per minimitzar el volum d'aigua d'escorrentiu superficial.

D'altra banda, es proposa millorar les actuals xarxes de subministrament energètic de la ciutat, avançant cap una millor robustesa.

La franja de la ciutat que està qualificada de zona marítimo-terrestre aplega infraestructures blau-verdes (les platges) i grises (els ports i les estructures de defensa costanera). En aquest aspecte es vol treballar per resoldre els problemes estructurals que pateixen, en el model de gestió i també aprofundir en la integració d'aquestes infraestructures amb la ciutadania.

En quant a l'Aeroport de Barcelona-El Prat, s'estima que toqui sostre en la seva capacitat de tràfic de passatgers en set o vuit anys. L'Ajuntament apunta que "caldrà preveure i estudiar les possibilitats d'ampliació així com de coordinació i de gestió amb la resta d'aeroports de Catalunya".

El consistori també vol establir projectes d'impuls i col·laboració amb operadores i altres agents del sector per a la millora de les telecomunicacions a la ciutat i a l'hora ampliar les cobertures dels serveis mòbils i l'ample de banda.

A més, es vol dedicar esforços a l'augment de la recollida selectiva, sense oblidar la prevenció, reciclatge i la valorització i sota la perspectiva de contribuir a l'obtenció i a l'ús eficient dels recursos i afavorint el desenvolupament d'una economia circular i baixa en carboni, que alhora sigui competitiva i generadora de noves activitats.

Un altre objectiu és impulsar la connexió entre els diferents espais verds, municipals i supramunicipals, amb els corredors verds, que travessen el teixit urbà.