La conferència Habitat III, que les Nacions Unides van organitzar des del 17 d'octubre fins el passat dijous a Quito, va servir per debatre com les ciutats poden desenvolupar-se sota paràmetres sostenibles, tenint en compte que més del 50% de la població humana resideix en nuclis urbans, i les seves grandàries creixen any rere any, sobretot als països en vies de desenvolupament.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va participar amb una delegació encapçalada per la seva presidenta i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i als debats els seus membres van aportar diversos exemples de desenvolupament que implementa l'organisme, que es poden dividir en tres grans eixos: urbanisme i espai públic, mobilitat i sostenibilitat, i economia.

Alfred Bosch, vicepresident d'Internacional i de Cooperació de l'AMB, va detallar que l'eix d'urbanisme, l'organisme va exhibir el seu model de gestió d'espais públics (com parcs i platges) i urbans, que es basa en l'afirmació que "les ciutats que aconsegueixen la convivència de diversos actors, com poden ser els vianants amb els cotxes i les bicicletes, són ciutats d'èxit", va dir.

En el camp de la sostenibilitat, l'AMB va mostrar les seves polítiques d'ecologia urbana, amb l'accent posat en les mesures de reciclatge i reutilització, així com la lluita contra la contaminació en el transport i les indústries, i les accions per combatre el canvi climàtic.

"Les ciutats no seran sostenibles si no treballem des de la intel·ligència", va apuntar Bosch. I en l'àmbit econòmic, el vicepresident d'Internacional i de Cooperació de l'AMB va precisar que l'AMB treballa perquè l'ocupació i la cohesió social estiguin vinculades. "No es pot parlar d'èxit a les ciutats sense èxits socials", va precisar, i va dir que l'organisme demana que el salari mínim a la regió arribi als mil euros. "Si no, serà difícil atreure treballadors qualificats o conservar-los", va apuntar.

Bosch va dir que el model de gestió de l'AMB va tenir una molt bona acollida a la conferència, perquè mostra "la filosofia de l'èxit compartit" i destaca la capacitat de redistribució de l'AMB entre els 36 municipis.

Els punts que, segons Bosch, s'hauran de reforçar al territori metropolità són la millora del transport públic en els municipis més allunyats, el model de convivència entre els turistes i els veïns a Barcelona, i l'extensió de polítiques per un accés més igualitari a l'habitatge, que ja s'implementen amb l'impuls dels habitatges socials des de l'Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial.

Per a Bosch, Barcelona i la seva àrea metropolitana aporten un "lideratge" en polítiques de pensament urbà. Mentre que fa 40 anys es pensava en ciutats segregades per sectors (un centre per a empreses i negocis, suburbis per als residents i polígons per a les indústries), "el model de convivència d'activitats, que Barcelona sempre ha tingut, ara està sent aplaudit com la clau de l'èxit", va dir.

Per a Carme Trilla, de la fundació Hàbitat 3, a Espanya hi ha una absència de polítiques per solucionar el problema de l'habitatge. "El 2011 hi havia un Ministerio de Vivienda, i es va eliminar per que es va considerar que no feia falta", apunta. "El pressupost destinat a polítiques públiques d'habitatge és del 0,2% del PIB", afegeix, i destaca que els bancs són propietataris de dos milions d'habitatges buits. "Hi ha una gran desproporció entre els ingresos de les famílies i els costos de l'habitatge. L'Estat ha d'intervenir, perquè el mercat no ho arreglarà", agrega.

L'economista Carme Trilla, que va ser secretària d'Habitatge de Catalunya entre els anys 2003 i 2011, actualment presideix l'ONG Hàbitat 3, una entitat que es dedica sobretot a buscar habitatges a preus accessibles per a les entitats socials de Catalunya, i que també ajuda a mitigar les situacions d'emergències que es viuen a molts ajuntaments, com per exemple, els desnonaments.

Trilla afirma que si bé la conferència que es va celebrar a Quito es va centrar molt en l'absència d'habitatge digne als països en vies de desenvolupament, a Espanya el problema és un altre: hi ha una gran quantitat d'habitatges buits, però pels alts preus de les propietats hi ha milers de famílies que no tenen un lloc adequat on viure: "Tenim el percentatge d'habitatges per càpita més alt d'Europa, però la majoria són segones residències o bé no es fan servir", assenyala l'economista.

Barcelona vol erigir-se com una de les metròpolis que liderin els debats sobre desenvolupament de les ciutats. Per això Bosch va avançar que l'AMB organitzarà dues conferències mundials sobre pensament i disseny urbà, programades pel 2017 i el 2018, a les quals concorreran experts de tot el món.

La conferència Habitat III va ser clau per destacar "l'apoderament" de les ciutats a l'hora de prendre decisions. Però Bosch considera que queda camí per recòrrer. "Les ciutats no tenen pes en les decisions finals. Encara són presoners dels Estats", va afirmar.