Què tenen en comú un superheroi i un jove amb una bicicleta tunejada? Lluiten per una causa.

El primer per aconseguir un habitatge digne per a tothom i l’altre, contra un consum desenfrenat que porta cap la destrucció del planeta.

Dos personatges que són fruit de una nova forma de funcionar dels activistes actuals. Són més innovadors i tenen el màrqueting com a arma. 20 minutos ha parlat amb Supervivenda i Pedalín per saber quins són els seus objectius i com pensen portar-los a la pràctica.

1. T’has convertit en un simbol d’un moviment. Com et definiries?

Pedalín (P): Em dic Pedalín. Sóc un tio de barri i he canviat el meu cotxe tunejat per una bicicleta que es diu Espléndida. A més, surto en un vídeo d’Entesa pel Decreixement per promocionar el Dia sense Cotxes.

Supervivenda (S): Sóc com una persona corrent, que té problemes per arribar a finals de mes per culpa de les altes hipoteques o que no pot accedir a un habitatge. Sota aquesta pressió, em converteixo en superheroi i faig alguna cosa.

2. Quins objectius persegueix l’associació que representes?

P: La penya que s’uneix al moviment del Decreixement pensa que ens hem de replantejar la nostra societat. Ens han venut la moto dient que el creixement és molt positiu i ja fa temps que el planeta està patint les conseqüències d’aquesta concepció. Hem de decréixer, reduir el consum, la despesa energètica...

S: Fer efectiu el dret de l’habitatge recollit a l’article 47 de la Constitució. Ara no és així, està supeditat al mercat.

3. Dóna’m una solució al problema que combats.

P: Hem de canviar els nostres hàbits. Jo ara agafo la bici enlloc del cotxe. Què passarà quan s’acabi el petroli? Hem de ser intel·ligents! Cal més polítiques a favor de la sostenibilitat.

S: No hi ha solucions màgiques. Necessitem canvis estructurals, lleis que afavoreixin la creació d’habitatge social i de lloguer. El Pacte de l’Habitatge que s’ha acordat no dóna solucions reals als problemes. Per això animo a la gent a concentrar-se a las set de la tarda del dia 6 d’octubre davant del seu ajuntament per cridar: No tindràs una casa en la teva puta vida.

4. Creus que la teva figura produeix algun efecte?

P: Sí. El 22 de setembre van venir moltes persones a l’Arc de Triomf amb la bicicleta per manifestar-se. D’altra banda, unes 700 persones ja s’han interessat pel Decreixement. Ara, no sé si seguiré en actiu en un futur pròxim.

S: Crec que sí. El problema de l’habitatge afecta a moltes persones. Com més siguem i més s’identifiquin en la meva persona i el problema, més serem per lluitar. Per això, l’Assamblea per un Habitatge Digne està oberta a tothom que vulgui fer alguna cosa.

5. És la vostra, una lluita utòpica o creieu que pot donar fruits reals?

P: La gent pot creure que som utòpics. Jo crec que ho són aquells que creuen que es pot continuar creixent a aquest ritme. Això sí és utòpic perquè els recursos són finits.

S: Ho pot semblar, però no ho és. Podem fer que el dret a un habitatge digne es faci realitat. Les coses es canvien quan t’hi poses.