Tal i com us explicàvem en el Oci.cat d’aquest dimecres, Barcelona ha estat protagonista i escenari de centenars de títols de ficció al llarg de les dècades i molts racons de la ciutat ens evoquen fragments de novel·les que ja són un referent a la història de la nostra literatura. A la Boqueria hi podem imaginar a Pepe Carvalho malhumorat perquè se li ha complicat el cas de l’home del tatuatge i darrere de qualsevol portal de l’antic barri Xino hi endevinem l’ombra del comissari Méndez, que assegurava que no passava de la Diagonal per por que els pulmons li explotessin amb l’aire tan net que s’hi respirava. Són dos personatges de ficció entranyables, tant l’un com l’altre, que ens porten a la Barcelona canalla però molt viva de les dècades dels 70, 80 i 90.

Però podem viatjar més enrere i recordar el Pijoaparte de Marsé baixant a tota velocitat la carretera del Carmel amb una moto robada; retrobar-nos amb aquella Colometa de La Plaça del Diamant, vençuda per la guerra i vagant pels carrers de Gràcia; o passejar per la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888 que va veure per primera vegada l’Onofre Bouvila a La ciudad de los prodigios. I fins i tot podem descobrir tots els secrets de la construcció de Santa Maria del Mar al gòtic.

La setmana de Sant Jordi és un bon moment per recordar tots aquests personatges i racons de la ciutat a través de les rutes literàries que podeu fer sols o amb guia. Potser un dels recorreguts amb més tirada és el de L’ombra del Vent, l’èxit de Carlos Ruiz Zafón que s’inicia –la novel·la- al Cementiri dels Llibres Oblidats, situat al soterrani d’una de les llibreries de vell més conegudes de Barcelona, la Canuda. Per trobar el rastre d’aquell cementiri de ficció ara hauríem d’entrar a la botiga d’una marca de roba força coneguda, però hi ha altres espais de la novel·la, ambientada als anys 40, que es poden visitar per recordar la història del jove Daniel Sempere, com el carrer Santa Anna, l’Arc del Teatre i la Plaça Reial a les Rambles, la Plaça de Sant Felip Neri o l’Ateneu Barcelonès.

Don Quixot també us portarà per Barcelona a través d’una ruta que podeu fer seguint el llibre Cervantes en Barcelona. Guía de la ciudad vista por Don Quijote (Marge Books) de Rafa Burgos o amb el mateix autor si la feu a través de Icono. La ruta comença a la Catedral, passa pel carrer de Perot lo lladre, un famós bandoler de l’època, i baixa pel de Cervantes fins a la façana marítima, a l’actual passeig Colom on se suposa que va viure l’autor durant la seva estada a Barcelona. El recorregut retorna al barri gòtic passant per Pla de Palau, Santa Maria del Mar, Llibreteria i la Plaça de Sant Iu, al costat de la Catedral de Barcelona.

Una novel·la en la qual Barcelona és protagonista és La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas. S’hi narra una de les transformacions urbanístiques més impactants dels primers anys del segle passat: la creació de la Via Laietana, que havia d’unir l’Eixample amb el Mar i separar per sempre més un barri, que ara conformen a cada banda La Ribera i el Gòtic. La ruta que ens proposen desde catalunya.com passa per alguns racons de la novel·la com els carrers de Santa Mònica i Princesa, el portal de Santa Madrona, el Gran Teatre del Liceu o l'església de Santa Maria del Mar; i altres espais que ja no existeixen com la fonda de viatgers la Pau, al carrer Argenteria, o la pensió la França, al carrer Bergara, però que formen part de la trama d’aquest apassionant llibre.

La basílica de Santa Maria del Mar és lloc de pas de moltes de les rutes literàries de Barcelona, però també és protagonista de la que ens porta pels espais de novel·la La Catedral del Mar, en la qual Ildefonso Falcones ens explica la història del jove Arnau Estanyol, paral·lela a la de la construcció de Santa Maria del Mar gràcies a les aportacions dels pescadors de la Ribera. Són 700 anys d’història que ens porten a la plaça Nova per descobrir l’esperit d’aquella pròspera Barcelona del segle XIV.

Si sou fans d’Eduardo Mendoza, a Conèixer Barcelona hi trobareu un recorregut dedicat al seu títol El misterio de la cripta embrujada que recorre el Raval, Sarrià i Sant Gervasi per seguir les passes del comissari Flores però sobretot de l’intern del manicomi que aconsegueix una promesa de llibertat a canvi d’esbrinar el misteri d’una desaparició. A la mateixa pàgina web hi ha un recorregut específic de La ciudad de los prodigios de Mendoza, que us guiarà per la Barcelona de les dues exposicions universals, la del 1888 i la del 1929.

També a la pàgina web de Transports Metropolitans de Barcelona hi trobareu una ruta detallada per gaudir de la lectura de La verdad sobre el caso Savolta, d'Eduardo Mendoza, amb informació completa sobre els transports públics que podeu agafar per anar d’un lloc a l’altre, textos del llibre que us il·lustraran la ruta, un pdf amb la informació detallada i un mapa. El recorregut us ajudarà a conèixer l’antic barri Xino de Barcelona de principis del segle XX en què se situa l’argument de la novel·la, però abans d’entrar-hi us proposa fer un cop d’ull als Jardins de les Xemeneies, una explanada de formigó blanc presidida pels 2.800 quilograms de pes de la roda de turbina Pelton i les tres xemeneies de l'antiga central elèctrica La Canadiense. Després us convida a accedir pel carrer de les Tàpies fins als Jardins de Sant Pau del Camp i a avançar pel carrer Nou de la Rambla fins a la Rambla del Raval, seguint els passos del personatge principal del llibre, en Javier Miranda.

Els personatges de ficció de La plaça del Diamant, Mirall trencat, El carrer de les Camèlies o Aloma de Mercè Rodoreda es passegen per la Barcelona natal de l’autora, una ciutat que va estimar però que durant molts anys va haver de recordar des de l’exili. Podeu trobar rutes sobre la vida i l’obra de Rodoreda a la pàgina web coneixerbcn.com, amb recorreguts per Sant Gervasi, on va néixer, i el barri de Gràcia, el paisatge principal de La Plaça del Diamant.

També a la pàgina mercerodoreda.cat podreu conèixer els escenaris de les seves novel·les i els espais on va viure l’autora de Mirall trencat. A la ruta Mercè Rodoreda i Sant Gervasi, que organitza el mateix districte de Sarrià-Sant Gervasi, hi descobrireu els llocs on van transcórrer la seva infantesa i joventut, i on va tenir-hi les seves primeres vivències que després va relatar a les novel·les. A més, La Fundació Mercè Rodoreda us ofereix la possibilitat de fer la vostra pròpia ruta per la ciutat de Barcelona a partir de la lectura dels textos de l’autora, seleccionats per Marta Nadal, i dels mapes que hi ha a la seva pàgina web.

També si us acosteu a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda, a la Casa de Convalescència, hi trobareu un dels pocs jardins penjants de la ciutat de Barcelona que l’any 1988 es va batejar amb el nom de Jardí Mercè Rodoreda. Allà hi ha una mostra de les flors i plantes que cita a les seves obres, amb unes plaques que indiquen el seu nom científic i en català i inclouen un fragment de l’obra de Rodoreda on està citada la planta.

Podeu triar moltes més rutes literàries per fer a Barcelona, només cal que escolliu quina lectura us ve més de gust i resseguir-ne la història a través dels carrers de la ciutat, per lliure o amb guies. És una altra manera de gaudir de la literatura i de conèixer els autors que han sabut convertir la ciutat en paisatge i protagonista.