Durant el primer semestre se’n van projectar 9.230 en conjunt, davant els 11.338 del mateix període de l’any anterior (un 18,6% menys).

En xifres relatives, el descens és menor (18,3% d’habitatges sobre el total, dues dècimes menys) perquè la xifra global de visats (tots, és a dir, la suma dels adossats, els aïllats i els col·lectius) va baixar d’un 15,6% durant el primer semestre d’enguany.

L’altre 81,7% correspon als pisos col·lectius. Si es mira amb més perspectiva, en dos anys, l’augment d’aquests habitatges és de cinc punts.

5.000 pisos visats menys

Segons el Col·legi d’Arquitectes , entre gener i juny, es van projectar 50.500 habitatges a tot Catalunya, que són 5.304 menys que al 2006. És el primer descens des del 2002 i posa "el final a un període d’excepcionalitat", diu el vicedegà de l’entitat, Lluís Comerón.

Més que parlar de punt d’inflexió, Comerón considera que la introducció del Codi Tècnic de l’Edificació , amb criteris "més exigents que encareixen i fan més complexes" les obres expliquen l’evolució.

Lleida no s’atura

Només la demarcació de Lleida trenca la tendència. Els projectes s’hi han incrementat d’un 5,8%. De fet, el Segrià continua amb el seu particular boom i és la sisena comarca amb més visats (2.280).

Fora de Barcelona, el Bages, l’Alt Penedès i el Garraf recullen el creixement metropolità, davant el descens als dos Vallès i el Maresme.

Obra nova a Sant Martí i Sant Andreu

La ciutat de Barcelona va incrementar d’un 3,2% els habitatges visats durant el primer semestre, fins als 3.001, en la línia baixa dels darrers anys.

De nou, Sant Martí (481), Sant Andreu (415), l’Eixample (375) i Sants-Montjuïc (319) són els districtes amb major activitat d’obra nova.

Gairebé no se’n projecten a Les Corts (31) o Ciutat Vella (46). Es manté la tendència a la baixa en la superfície mitjana: dels 90-120 m2 del 2002 s’ha passat als 70-100 m2 aquest 2007. I els pisos superiors a 150 m2 són gairebé testimonials.