No s’havia fet un estudi global fins ara. I teníem por que, amb l’esvoranc, es tanquessin les portes a la recerca, però no va ser així.

Parlen de l’esvoranc?

No apareix al llibre, expressament, com diem al pròleg. Aturem el discurs històric als primers 90. De l’esvoranc ja se n’ha parlat prou. Nosaltres volíem explicar la història anterior.

Per què diuen al títol: El Carmel ignorat?

És un homenatge al Centro Social del Carmelo, que al 1974 va muntar una carpa itinerant per denunciar les mancances del barri.

Ignorat és l’adjectiu?

Sempre ho ha estat per part dels organismes oficials. Per una qüestió física, ser un barri llunyà d’Horta. I perquè aquest no ha estat mai un barri històric, com Gràcia o Sants i no ha rebut atenció. Als anys 20 ja es protestava per asfaltar carrers.

I els políticis no ho veien?

En aquella època, les autoritats estaven bolcades per les obres del metro i per l’Exposició Internacional.

El barraquisme va ser habitual durant el segle xx.

Al Turó de la Rovira encara es veuen els paviments.

Quan va començar a fer-se cas al Carmel?

Si no fos perquè als 80, el barri tenia l’associació de veïns més sorollosa de Barcelona, encara estaria com estava.

Quin futur té el barri passat l’esvoranc?

Polítics, tècnics i els ciutadans han de decidir plegats.

S’ha superat l’accident?

Hi ha gent que encara està ferida. Jo no sé què faria si hagués caigut casa meva...

Què aspectes del barri ha tret a la llum la seva recerca?

Que només es té constància d’una de les 30 mines de ferro que es pensa que hi ha sota el Carmel.