L’aportació musical de Manuel Saumell i Robredo (L’Havana, 1817-1870) és interessant car «quan Carlos-Manuel de Céspedes inicià la lluita per la independència del poder espanyol, Saumell ja havia creat unaa música de gran qualitat i, al mateix temps, inconfusiblement cubana, de manera que encara que Cuba no existia com a Estat, si tenia ja una identitat musical i cultural definida». Féu, llegim, «una música que naixia cubana, deutora tant dels patrons europeus com dels africans». Saumell va estudiar piano i harmonia amb músics com Edelman o Pyke, i molt aviat, al 1839, als 22 anys començà la composició d’una òpera amb protagonistes i  ambient cubans, que volia reflectir la vida popular de la societat de l’illa. «Aquest projecte sense precedents a l’Amèrica Llatina es va veure frustrat.» Al 1844 fundà, al costat de Ramon Pintó i  de Josep Miró el Liceu Artístic-Literari de L’Havana. Nou anys després, al 1855, Ramon Pintó, que havia nascut a Barcelona al 1805, fou detingut i condemnat a mort (al garrot), acusat de lluitar per l’alliberament de Cuba. Pintó ha esdevingut un heroi nacional i Saumell és l’iniciador del nacionalisme musical cubà. Una de les seves composicions és una contradansa titulada El Somatent. Segons Josep Martí (o José Martí, un dels més grans artífexs de l’alliberament de les colònies americanes, fill de valencià), somatent és «el resultat de la fusió fonètica dels vocables catalans ‘som’ i ‘atents’, que signifiquen ‘estem en guàrdia’». I  Somatent  «era el nom d’una revista independentista catalana que arribava a Cuba clandestinament».Francesc Roca/ historiacatalunya@accat.org