El seu objectiu és subministrar ensenyaments humanístics-tècnics en el camp que se n’ha dit, de vegades, enginyeria social. Aquests ensenyaments havien de formar professionals per a un ventall força ampli de feines d’intermediació social, que basessin el seu treball en un bon coneixement de l’entorn. El 1951 comencen els cursos de l’Icesb, l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. El 1952, els del Cicf, el Centre d’Influència Catòlica Femenina, que inclourien cursos d’administració i secretariat, idiomes, periodisme, disseny, jardineria (d’infants). El 1954, recomençà la facultat d’econòmiques, de la Universitat de Barcelona (que havia estat creada el 1933 i suprimida el 1939), on estudià Pasqual Maragall (i Narcís Serra).