Per bé que d’altres museus, en especial el Museu Arqueològic de Catalunya, i el Museu Marítim de la Diputació de Barcelona, són, també, museus d’història de Catalunya, la iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de crear un nou museu històric en un espai industrial (uns magatzems del port de Barcelona) es traduí  en la obertura, al 1996, del Museu d’Història de Catalunya, el MHC, amb Carme-Laura Gil, com a comissària, i un amb un projecte museogràfic de Xavier Hernàndez.Independentment dels seu contingut narratiu, que segueix  la línia argumental del naixement-expansió-crisi-renaixença, el MHC es va plantejar com un centre dinàmic, obert i participatiu de (re)interpretació d’una història que no s’ha ensenyat a l’escola, i que, en el millor dels casos, ha estat silenciada. La opció dels directors del MHC (primer, Josep M. Solé Sabaté, després, Jaume Sobrequés) ha estat obrir les portes del museu a tots els col.lectius interessats en explicar la seva història, que, sovint, pot o ha d’interessar a la població catalana, o als visitants forans. El MHC hi posa la correcció expositiva, el necessari to acadèmic i, en molts casos, la excel.lència. Els serveis pedagògics del MHC, com els d’altres museus, es dirigeixen, simultàniament, als diferents segments d’edat del  públic, des dels 3-5 anys fins a la formació d’adults, i, també organitza activitats per als grups familiars. Des de gener del 2004, el MUC és, també, un museu en línia, amb la web: www.mhcat.net. És un museu, doncs, que es pot veure des de qualsevol punt del món, les 24 del dia, tots els dies de l’any, en català, castellà i anglès.