El sistema constructiu ha variat. És «més lent, però molt més segur», afirma. I és que s’hi ha aplicat un blindatge que els tècnics anomenen «paraigua»: són uns tubs de 13 metres de llarg que s’incrusten al perímetre del túnel i el reforcen. Després, cada metre i mig, s’hi incorpora una viga en forma d’arc que s’assenta en dues columnes laterals fomentades al subsòl. Quan tot això està assentat i forjat es comença a perforar.

A mitjans 2009 la nova línia podrà connectar amb l’estació d’Horta i veure circular les primeres unitats, ja que, segons Jubany, «es compleixen els plaços previstos».

Dels 2,5 km de la línia de metro, hi ha fets un 40%. Túnels amb proporcions gegantines com 18 metres d’alçada i 20 d’amplada a la zona que acollirà la futura estació del Carmel, amb entrada pel Mercat i la plaça Pastrana .

A banda, empreses alienes al departament han procedit a inspeccionar fins a 5.000 pisos que podrien veure’s afectats per les obres al barri del Carmel i a Horta en general. Ara es farà el mateix en vivendes de la Teixonera i la Vall d’Hebron, on ja hi ha obres.

Els veïns del barri del carmel reclamen seguretat en les obres del metro

Julia Romero. 79 años, Vive en pl. Pastrana

«Ya sería hora de que todo esto acabase. Nunca hubiera pensado que podría vivir una cosa parecida. Me gustaría volver a tener la plaza abierta y bancos donde sentarme con mis amigas; es lo que más echo en falta. Ahora miro por la ventana y sólo puedo ver este parapeto verde».

Ascensió Martínez. 50 anys. Té una tintoreria al carrer de Llobregós.

«Encara es nota l’apatia i el sotrac que pateixen els veïns. El que en realitat es va enfonsar va ser la moral del veïnat i la por encara es viu. Espero que facin les coses bé, perquè si han de tornar a fer reviure el terror que tothom ha passat aquí, no serà de justícia».

Carles Alcalà. 44 anys. Veí de plaça Pastrana

«Lo hemos pasado fatal. Lo que más mal me sabe es que las autoridades no han tenido en cuenta la sensibilidad de los vecinos, nos han tratado como si no tuviéramos ningún valor. No han tenido suficiente en hacer-nos sufrir, sino que además no han dudado en molestarnos a las 5 de la madrugada».

María Rodríguez. 33 años. Vecina de la calle Puig i Castellar.

«Tenemos ganas de que todo termine. Conozco a muchos de los afectados y lo que han pasado no se paga con dinero. Les pido que lo que hagan lo hagan bien y con sumo cuidado. Deberían tener en cuenta a cada paso el impacto que ha supuesto el hundimiento»