Les agressions a personal sanitari han repuntat després de tres anys de descens. Segons Mar Agüero, responsable de salut laboral del sindicat d’infermeria Satse Catalunya, les darreres dades de l’Institut Català de la Salut (ICS) mostren que les situacions de violència notificades van ser 657 el 2013, un 10% més que el 2012, després que es registrés una disminució continuada des de l’any 2010.

Maria Àngels Sánchez, responsable de comunicació de la federació de sanitat de CCOO, afirma que les agressions han seguit creixent des del 2013.

Posa com a exemple l’Hospital Vall d’Hebron, on gairebé es van multiplicar per quatre entre l’any passat i l’anterior, degut a l’augment dels maltractaments verbals. Mentre que el 2013 es van registrar vuit agressions –sis verbals i dues físiques–, el 2014 se’n van comptar 30 –28 verbals i dues físiques–.

Enguany, segons assegura, "el personal de l’hospital afirma que se’n viuen quatre o cinc al mes". "Durant aquests dies de col·lapse de les Urgències per la grip hi han hagut moltes", apunta Sánchez.

Les comunicacions d’incidents violents al Col·legi de Metges de Barcelona van baixar lleugerament del 2012 al 2013, de 44 a 43, però també van pujar lleument entre el 2013 i el 2014, quan se’n van registrar 46. D’aquestes, 32 van afectar centres públics i 14, privats.

Les dades de l’ICS mostren que de les 657 agressions registrades el 2013, la majoria, el 83,4%, es van produir en CAP, i el 16,6%, en hospitals. El 87,4% (574) van ser verbals i la causa més freqüent del total de maltractaments va ser la manca d’informació, seguida de l’incompliment de les normes del centre o de convivència.

Les agressions van afectar majoritàriament als facultatius –sobretot, metgesses–, seguits dels administratius i el personal d’infermeria. Els agressors en la seva majoria van ser homes (55,6%) i pacients habituals.

L’àmbit d’atenció primària que va notificar més situacions de violència va ser la Metropolitana Nord, i també el que va registrar una major taxa d’incidència. Pel que fa als hospitals, la incidència més alta va afectar al de Viladecans. En un 13,1% dels casos de violència hi va intervenir la Policia i es van denunciar un 7,5%.

Des de CCOO i UGT, atribueixen les agressions a les "retallades" en personal sanitari. "La gent està tipa d’haver d’esperar", apunta Sánchez, mentre que Maite Benaiges, responsable de prevenció de riscos laborals del sector de salut d’UGT, afirma que "les plantilles tan ajustades el que fan és restar atenció a les persones".  "Es podria retallar a altres àmbits i no del de la salut", afegeix, i reclama "més protecció al personal sanitari», per exemple, amb «espais de treball apantallats".

Agüero, de Satse, assegura que "si tinguéssim una ràtio de professionals adequada a la demanda, la violència baixaria" i apunta la necessitat d’ "informar als pacients i acompanyants de quins són els seus drets" i d’educar-los per «saber esperar».

Xavier Baro, director d’organització i relacions laborals de la patronal Unió Catalana d’Hospitals, apunta que ara "hi ha molta sensibilitat" davant les agressions i que "fa uns anys passaven desapercebudes, però ara s’actua".

Aquest augment de la preocupació davant els maltractaments ha fet proliferar manuals dirigits al personal sanitari, com la Guia de prevenció de la violència i de l’assetjament al centre de treball en el sector sanitari, de la patronal; o la Guia per prevenir la violència en el lloc de treball contra els metges, del COMB.