Al 1944, just abans de la «Libération», l’aviació dels Aliats havia bombardejat la ciutat: 3.612 edificis foren destruïts totalment i 10.833 parcialment. A partir de maig del 1962, arribaren al port de Marsella refugiats, uns 500.000, procedents de la nova Algèria independent, que no volia els nombrosos pagesos, artesans, comerciants i professionals d’origen francès ( valencià i balear) que s’hi havien instal·lat des del 1830. A partir del 1939, Marsella havia acollit refugiats catalans. Al 1967, s’hi celebraren els CIX Jocs Florals de la Llengua Catalana, amb 700 assistents. Entre els assistents: Peire Rouqueta, Maria Aurèlia Capmany, Francesc Vallverdú, Carner, Candel, Corredor-Matheos, Guillermina Motta.
Als Jardins del Palau de Longchamp, al centre de la ciutat de Marsella, es poden llegir, des de 1967, unes lletres en or que diuen: «En nom de l’amistat provençalo-catalana aquest arbre fou plantat el 15 d’octubre de 1967». L’arbre, una alzina, al 2007, té 40 anys. A la placa de pedra, no hi ha signatura. Ara bé: la data, el 15 octubre, és un homenatge a Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya que, detingut per la Gestapo alemanya a París, el 15 d’octubre de 1940, fou afusellat a Barcelona per ordre de les autoritats de la dictadura espanyola.Els jardins i els museus de Longchamp són el testimoni d’un dels moments de puixança de Marsella, que, des de 1839-69, havia iniciat les grans obres de portada d’aigües a una ciutat en ple creixement. En canvi, al 1967, quan un grup de catalans i marsellesos recordaven una vella relació, Marsella vivia uns temps difícils. Al 1942, les tropes d’ocupació de l’Eix Roma-Berlín havien dinamitat tota la part nord de la ciutat vella, després d’haver-ne fet sortir unes 20.000 persones.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios