1967. L’amistat provençalo-catalana

Als Jardins del Palau de Longchamp, al centre de la ciutat de Marsella, es poden llegir, des de 1967, unes lletres en or que diuen: «En nom de l’amistat provençalo-catalana aquest arbre fou plantat el 15 d’octubre de 1967». L’arbre, una alzina, al 2007, té 40 anys. A la placa de pedra, no hi ha signatura. Ara bé: la data, el 15 octubre, és un homenatge a Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya que, detingut per la Gestapo alemanya a París, el 15 d’octubre de 1940, fou afusellat a Barcelona per ordre de les autoritats de la dictadura espanyola.Els jardins i els museus de Longchamp són el testimoni d’un dels moments de puixança de Marsella, que, des de 1839-69, havia iniciat les grans obres de portada d’aigües a una ciutat en ple creixement. En canvi, al 1967, quan un grup de catalans i marsellesos recordaven una vella relació, Marsella vivia uns temps difícils. Al 1942, les tropes d’ocupació de l’Eix Roma-Berlín havien dinamitat tota la part nord de la ciutat vella, després d’haver-ne fet sortir unes 20.000 persones.

Al 1944, just abans de la «Libération», l’aviació dels Aliats havia bombardejat la ciutat: 3.612 edificis foren destruïts totalment i 10.833 parcialment. A partir de maig del 1962, arribaren al port de Marsella refugiats, uns 500.000, procedents de la nova Algèria independent, que no volia els nombrosos pagesos, artesans, comerciants i professionals d’origen francès ( valencià i balear) que s’hi havien instal·lat des del 1830. A partir del 1939, Marsella havia acollit refugiats catalans. Al 1967, s’hi celebraren els CIX  Jocs Florals de la Llengua Catalana, amb 700 assistents. Entre els assistents: Peire Rouqueta, Maria Aurèlia Capmany, Francesc Vallverdú, Carner, Candel, Corredor-Matheos, Guillermina Motta.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento