Per bé que no es van imprimir i editar les seves poesies fins al 1703 (amb el títol de Harmonia de Parnàs ), copiades a ma, i sobretot, recitades en veu alta, les obres de Francesc Vicenç Garcia i Torres (Tortosa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623), conegut com «lo Rector de Vallfogona», ha gaudir d’un ampli ressò popular, durant segles, fins a esdevenir gairebé una llegenda. Potser, la raó es deu a que, tal com apunta el professor Antoni Comas, «la producció poètica de Garcia oscil·la entre l’exquisida delicadesa, representada per sonets i dècimes amoroses, i peces que arriben a la procacitat».De fet, «les composicions satíriques i burlesques, fins i tot les obscenes, contenen menys castellanismes, perquè el poeta en l’expressió es recolza més en la llengua viva que no en les composicions barroques». Francesc Vicenç Garcia va estudiar a una de les millors universitats del seu temps, la de Lleida; va ésser ordenat sacerdot catòlic al 1605 i va esdevenir rector titular de la parròquia de Vallfogona de Riucorb.