El nombre de catalans que se les han de manegar com poden per cuidar familiars d’edat avançada i amb graus importants de depèndencia i, alhora, tenir temps per treballar i seguir amb les seves tasques quotidianes no varia any rere any. I és que les llistes d’espera per ingressar gent gran a les residències públiques no disminueixen gens des de fa quatre anys.

Segons les darreres dades del Departament de Benestar Social i Família, el 2014 hi havia al voltant de 17.000 avis esperant una plaça, la mateixa xifra que el 2011.  Això es tradueix, segons la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), en una espera mitjana d’entre dos i cinc anys des que se sol·licita entrar-hi fins que s’hi accedeix finalment.

Carmela Fortuny, secretària d’Inclusió Social i de Promoció de l’Autonomia Personal de Benestar i Família, explica que el motiu que les llistes d’espera no es redueixin són "les retallades en la llei de dependència". "El Govern espanyol hauria de posar un 50% dels recursos que calen i la Generalitat, l’altre 50%, però ara posem el 80%, cosa que fa que des del 2011 gairebé no s’hagin incrementat les places", afirma.

També puntualitza que la xifra de 17.000 avis en espera  està una mica sobredimensionada perquè "molts s’apunten abans d’hora perquè saben que l’espera és llarga".

Però, mentre que hi ha cua per ingressar a les residències públiques,  a les privades, en canvi, arran de la crisi, sobren places.  "Hi ha unes 8.000 buides", afirmen des de la principal patronal del sector, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que reclama que els ajuts que ofereix la Generalitat per entrar a centres privats –les Prestacions Econòmiques Vinculades al Servei (PEVS)– es reobrin a les persones amb una dependència de grau 2, és a dir, als dependents severs (són  uns 7.000).

La Generalitat va reactivar el novembre passat aquestes prestacions –suspeses l’agost del 2013– però només pels grans dependents, els que tenen una dependència de grau 3. L’entitat demana que el fons extraordinari de 17 milions per als ajuts de la Llei de depèndencia, previst en els pressupostos del 2015, es destini a la reobertura de PEVS per a dependents severs. "Si s’aproven els comptes hi ha voluntat de fer-ho", assegura Fortuny.

"A causa de les llarges esperes per entrar a les residències públiques, que poden arribar a ser de cinc anys, la gent gran es passa temps sense una bona qualitat de vida i arriba a aquests centres amb una esperança de vida molt baixa", apunta Cinta Pascual, presidenta d’ACRA.

Carles Pertegaz, responsable de l’àrea social de la Fatec explica que el fet que els familiars dels avis els hagin de cuidar, perquè no els accepten als centres, "crea grans problemes de convivència". "Hi ha avis que necessiten ser atesos diverses vegades a la nit, per exemple, i això suposa una gran càrrega pels cuidadors que han de treballar al dia següent", afirma.

El responsable de l’àrea social de la Fatec, Carles Pertegaz, afirma que, el fet que les persones grans arribin a les residències tard a causa de les llargues llistes d’espera que hi han, fa que augmenti el preu de la seva estada, perquè "a més dependència, més puja". Actualment, el cost mitjà mensual d’aquests centres està al voltant dels 1.800 euros.

Pertegaz denuncia que amb la crisi "ha baixat el grau d’atenció" als avis a les residències, perquè "han desaparegut molts contractes temporals".