La xarxa feia servir una empresa de la construcció per aconseguir els papers de les dones. Efectuava, a través de la subdelegació del Govern, peticions d’ofertes de treball i residència per a ciutadans romanesos i paquistanesos que, en realitat, eren fraudulentes.

Els proxenetes, que controlaven diversos carrers del Raval, reclamaven a les dones un elevat deute per les despeses ocasionades pel seu trasllat a Espanya, i les obligaven a prostituir-se per cobrar-se el deute. A més de la prostitució, algunes dones també eren obligades a vendre substàncies estupefaents, segons la Policia.

Els proxenetes s’encarregaven de recollir els diners que diàriament recaptaven les prostitutes pels carrers del Raval. Quan alguna de les dones es negava a exercir la prostitució, les amenaçaven a elles i als familiars. A més, patia agressions físiques i fins i tot sexuals.

La investigació va començar al maig del 2006, quan la policia va rebre un avís de la policia romanesa en què s’alertava de l’existència d’una organització criminal que es dedicava al tràfic de persones. A més, la policia noruega també va confirmar a través d’Europol que estava treballant en un cas semblant.

Proxenetes i vigilants

L’organització adoptava mesures de precaució per evitar que les dones aconseguissin fugir i no les deixaven anar soles enlloc i els retiraven la documentació. Els detinguts captaven a Romania les dones, aprofitant-se que patien una precària situació econòmica, i els oferien treballs legals en hotels. Tot i això, una vegada arribades a Espanya, o a altres països on la xarxa també estava implantada, les dones eren distribuïdes entre diferents proxenetes que treballaven per a la xarxa, que estava molt ramificada i operava sota el control de clans familiars.