L’Estatut de Catalunya de 1932 va establir que la Generalitat tenia les competències en aeroports. S’aniria cap a la creació d’uns Serveis Aeronàutics de la Generalitat de Catalunya, que tindrien com a màxim responsable a Josep Canudas i Busquets (Barcelona, 1894-Friburg, 1975), l’home clau dels inicis de la navegació aèria a Catalunya.Pel cas aleshores més important que era el de les comunicacions aèries de l’aglomeració urbana de Barcelona, la proposta fou la d’integrar els tres aeroports existents en el terme municipal del Prat del Llobregat: La Volateria de 1918 (nom d’una granja d’aviram, i primer aeroport, que al 1921 esdevingué militar, i al 1927 mixte, civil/militar, i que tindria una base d’hidroavions al Port de Barcelona), el Camp del Francès de 1920 (de la Companyia Latécoère, que, des de 1932, era Air France), i l’Aeròdrom Canudas, de 1922 (del Reial Aeri Club de Catalunya).