De fet, Cabanilles, per la seva gran categoria científica, fou el gran impulsor del Botànic, però, abans hi havia jugat un paper decisiu un altre científic procedent de l’àrea catalana: Josep Quer, que havia nascut i estudiat medicina a Perpinyà. L’obra de Cabanilles fou continuada per dos botànics deixebles seus: el valencià Simeó Clemente, company de viatges del barceloní Domènec Badia (més conegut com Ali Bei), i l’aragonès Marià Lagasca, format a València i Barcelona, on moriria. Les cuatre escultures del Reial Jardí Botànic de Madrid estan dedicades a aquests cuatre botànics procedents dels territoris de la Corona de Catalunya-Aragó: Cabanilles, Quer, Clemente i Lagasca.Cabanilles és autor d’un important treball botànico-lingüístic: un diccionari de botànica en quatre llengües: la llatina (seguint al suec Carl Linneu), la francesa (car va aprendre botànica a París, el centre de l’activitat científica de la Il·lustració), la castellana/espanyola (llengua de la monarquia dels Borbons) i la catalana/valenciana (la seva llengua pròpia i, des de Ramon Llull, cinc segles abans, llengua científico-tècnica). Cabanilles, Clemente i Lagasca van posar els seus coneixements al servei de la modernització agrària, dels conreus del blat, d’arròs i, especialment, de les grans possibilitats de la vinya i la fabricació de vi.