Ni molt menys. Vaig pensar: «Faig un disc en castellà ara que està el mercat ple i no és el moment?» Em van oferir entrar a Ventdelplà i era una bona manera d’integrar-me al mercat català.

Per tant no és definitiu...

No, no. No em vull estancar a Catalunya. Si funciona potser sí faria un altre disc, però ara no és la meva idea, vinc del mercat espanyol...

Li perdrien la pista...

Exacte, hi ha molta gent de fora que està esperant que faci un altre treball més meu.

Com es sent més còmode, en català o en castellà?

El català és molt més melòdic, però còmode em sento amb tots dos idiomes.

Ha composat alguns temes.

No m’ha costat. Part són de coautors amics de tota la vida.

Parla molt de relacions personals. En què s’inspira?

En la vida quotidiana. Barrejo coses que m’han passat i  que passen sovint a la gent. Sempre estic maquinant.

Potser, el primer tema que a més ha escrit vostè, diu «sóc el mateix», « no serà fàcil de portar». És autobiogràfic?

(Riu) Sí ho és. Quan estàs de gira i lluny de la persona a la que estimes, arribes a l’hotel i et trobes sol.

La distància és l’únic dolent?

I les provocacions. Hi ha coses que t’inciten però has de saber dir no. Sempre m’ha costat, però n’estic aprenent  i ja fa temps que estic evitant-ho. «Digues no a les drogues!» (Riu).

El disc es diu Busca’t. Ho fa?

Contínuament.

Què troba?

A mi. Però hi ha moltes formes d’un mateix. No crec que m’arribi a conèixer mai...

Com definiria el seu treball?

Molt meu. Hi ha la meva personalitat. Sobretot rock. Té ànima rockera i aspecte dolç.

Ara fa d’actor a Ventdelplà...

Començo a gravar aviat.

Com s’està preparant?

Tinc contacte amb una entrenadora d’interpretació, però no m’ho he preparat massa. El personatge és com jo. Hi ha un guió però la base sóc jo. No ha de ser tan difícil. Ara em diran xulo! (Riu).

És un trampolí musical?

Pot ser un trampolí que m’obri a un públic que d’entrada no m’hagués escoltat.

És just que a la música només es quedi el que ven més?

No. Però el mercat no està per històries. De la meva promoció, Soraya és la que més ven. Jo sóc l’únic que s’està arriscant  fent música meva, en català i no fent versions, que seria el més fàcil.

Com li ha canviat la vida?

Visc de les cançons que canto i dels concerts que faig...

Però en el dia a dia... Quant fa que no agafa el  metro?

Des que vaig sortir d’OT. Però m’estic plantejant de tornar-m’ hi a ficar...

Al metro?

Sí (riu). Qualsevol dia em veus amb la guitarra (riu).

Bio

Va néixer a Barcelona fa 24 anys. Abans de presentar-se a OT treballava de lampista, tot i que es dedica a la música des dels 15 anys. Ha format part de grups de tots els estils: des de ska o funky a metal o hip-hop.