La crisi ha duplicat el nombre d'adults tutelats, en passar de 2.754 el 2007 a 5.597 el 2013, segons les dades del Departament de Benestar Social i Família a les que ha tingut accés 20minutos. Però la crisi i la creença que la incapacitació facilitarà l’accés a una residència pública, no són els únics factors que influeixen en aquest creixement. L'augment de l'esperança de vida n'és un altre, així com una major conscienciació sobre els drets de tots els ciutadans. Amb tot, el nombre d'adults tutelats s'ha doblat en sis anys, doncs al 2007 n'hi havia 2.754.

Dels 5.597 adults tutelats que hi havia a 31 de desembre de 2013 (actualment, ja n’hi ha uns 6.000), el 40% eren persones amb discapacitat intel·lectual, el 38% tenia alguna malaltia mental i el 22% restant eren gent gran. "Són persones que no poden prendre decisions per si mateixes però moltes són capaces de fer moltes coses", explica la directora de general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (Icass), Carmela Fortuny, qui recorda que la incapacitació serveix per protegir els seus drets i les seves necessitats, i que sempre ha de ser l'últim recurs.

Habitualment, són els serveis socials els que demanen la incapacitació però també ho poden fer els familiars i hi estan implicats els Departaments de Benestar, Justícia i Salut, a més de les entitats socials que es fan càrrec dels tutelats però són sempre els jutges (només n’hi ha d’especialitzats a Barcelona) els que prenen la decisió (incapacitació total, parcial, una curatela, administració patrimonial...) després d’un procés judicial en què escolta a l’afectat i la família, així com a forenses i serveis socials.

De prosperar, l’entitat comença a fer-se càrrec de la persona, fa un inventari dels recursos econòmics i socials de la persona (el patrimoni s'intenta conservar en la mesura del possible) i presenta els comptes anuals al jutge, que ha de donar el vist-i-plau. El jutge també pot autoritzar que els tutelats amb recursos econòmics paguin una petita retribució als tutors però són excepcions. En qualsevol cas, "no ens quedem res de la persona. Ni l'herència, que passa als fills, néts... i si no en té, a la Generalitat", assegura la gerent de la Fundació de Malalts Mentals de Catalunya, Victòria Monell.

Ni tots els afectats volen ser incapacitats ni totes les famílies ho volen però n'hi ha que sí, per exemple, els pares de persones amb trastorns mentals o discapacitats intel·lectuals que volen assegurar el futur del seu fill quan ells no hi siguin. En aquests casos, es crea la figura de la pretutela per a què l’entitat corresponent, el tutelat i la seva família tinguin una relació prèvia. Però no tots els familiars es preocupen tan per les persones que depenen d’ells, n'hi ha que espolien a la gent gran i els serveis socials demanen la seva incapacitació per evitar-ho.

Els encarregats de vetllar per aquestes persones són les entitats tutelars, que són les que "gestionen els recursos i la vida dels tutelats", explica Fortuny. Les entitats han de cobrir les necessitats bàsiques dels tutelats como la salut, l'habitatge, la higiene... i han de gestionar els seus recursos, demanar prestacions si les necessiten i compleixen els requisits, sol·licitar places en residències si cal, buscar-los feina, acompanyar-los al metge o a fer la compra, entre moltes altres tasques.

Una d'aquestes entitats és la Fundació, nascuda després del tancament de l'Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau, al final del carrer Pi i Molist, al districte de Nou Barris de Barcelona. Una de les fundadores va ser Silvestra Moreno Garcia, Creu de Sant Jordi l’any 2000 per la seva tasca a la Fundació, on encara treballa als 80 anys.

Actualment, l'entitat tutela 338 persones a tota la província de Barcelona (i tenen 40 casos més pendents de revisió i d'altres pendents de la decisió judicial). El 30% viu en una residència de salut mental; el 24%, en residències de gent gran (per l'edat que tenen), el 21% està ingressat en centres psiquiàtrics, un 1% en centres sanitaris i un altre 1%, en centres penitenciaris.

Un altre 18% viu a domicilis particulars, un 4% en pisos de suport i un 2% en habitacions de lloguer o pensions. "Són 338 vides completament diferents", sosté Monell, qui assegura que tot i les dificultats estan entusiasmats amb la feina que fan.

Amb la crisi, el perfil dels adults tutelats ha canviat. "Abans eren persones amb malalties mentals greus d'anys d'evolució i amb pares grans mentre que ara n'hi ha més amb toxicomanies, alcoholisme, trastorns de conductes, persones sense llar... el que comporta una dificultat afegida i un 20% no segueix tractament", explica la gerent de la Fundació.

La Fundació compta amb 39 treballadors que, en funció de si són referent o auxiliar de tutela, han de fer entre una i dues visites mensuals al tutelat. "Però sempre són més perquè manquen recursos residencials públics i hi ha gent vivint a casa sola quan no hi hauria de ser", afegeix.

Amb les retallades, es va paralitzar la construcció de la xarxa de residències per salut mental quan estava al 51%. "Estem desbordats", admet Monell, qui afegeix que de vegades han d'avançar els diners per bé que no pateixen retards en el pagament com els de les farmàcies però cobren menys del que deurien.

Fortuny admet que hi ha "dificultats per créixer" però assegura que són una prioritat. Tot i les promeses, la realitat és que "el pressupost està congelat des de 2011 i els jutges continuen incapacitant", lamenta Monell. La Fundació, per exemple, tutela 338 adults però cobren per 270 casos (hi ha quatre mòduls en funció de la complexitat de cada cas). I en té 40 per valorar i diversos més pendents de la decisió del jutge.

La Conselleria de Neus Munté "s’ha compromès a pagar una part i a actualitzar una part", afegeix la gerent de la Fundació, qui admet que "la situació és preocupant" i demana una major implicació de les institucions i la societat.