L’Eixample de Barcelona, segons Pere Corominas, era una ciutat industrial nova, com Chicago, amb una diferència: Chicago celebrava, al 1933, el seu centenari i Barcelona «no en té (al 1931) gaires més de 50 anys». La nova ciutat de Barcelona, localitzada just al costat d’una ciutat romana bimil.lenària, amb port, 1.400 mansanes de 113 x 113 m, i amb dos rius que la connecten amb el rerepaís, tindrà un paper clau en la formació de la Catalunya contemporània.A més, Ildefons Cerdà va fer, al 1861, un Pla de Reforma interior de la ciutat de Madrid (que, malhauradament, no ha estat publicat fins al 1991). El Pla per a Madrid, va precedit, lògicament, d’una anàlisi urbana de la ciutat. Al Madrid de 1860 hi ha uns 55.000 habitatges i 271.254 habitants. D’aquests, 135.627 viuen als baixos (incloses les quadres i cotxeres dels 536 palaus i els 95 edificis religiosos) i a les mansardes (dels palaus i d’alguns edificis públics).
«Hem comptat -escriu Cerdà- com a habitatges, les cotxeres i les quadres, perquè, encara que tinguin un destí molt diferent, és sabut que entre cotxes i cavalls viuen individus, i, fins i tot, famílies». La Reforma urbana interior de Madrid que proposa Cerdà vol resoldre aquests problemes industrialitzant Madrid (que amb els ferrocarils a Alacant i a València disposarà de dos ports de mar). El finançament, però, segons Cerdà, no haurà de ser de l’Estat (com havia succeït fins aleshores), sinó dels que en sortiran directament beneficiats: els palaus i les esglésies. La Reforma de Cerdà s’ha fet. Però pagant-la l’Estat espanyol.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios