S'ha encarregat a l ‘ATM que ho apliqui. Se li ha donat el pressupost per fer-ho i ha volgut que fos així. És un compromís de Montilla a la seva campanya, compartit amb l'ajuntament de Barcelona. Un cop s'avaluïn els resultats, hem de poder donar-li la continuïtat necessària segons la demanda. Un metro continu la nit dels dissabte significa reduir riscos, més serveis, afavorir la mobilitat i donar resposta a una demanda ciutadana.

Hi ha prou mitjans per fer-ho amb condicions?

Sí. També el sistema de manteniment nocturn, poder assegurar el manteniment i neteja.

Es podria ampliar el servei més endavant?

Encara no hem implantat la primera mesura. No aixecarem expectatives. Hem d'avaluar com funciona la primera mesura. Cal uns mesos de contrast, per saber com funciona la mesura.

FGC podria fer més?

Fa i farà tot el que pot fer: que s'optimitzi al màxim els horaris i els serveis, sense perdre la qualitat. És una imatge de marca que volem assegurar. Tant les línies de Baix Llobregat-Anoia com el Vallès, dins d'aquest any, assegurarem freqüències de sis minuts al Baix Llobregat, fins que sigui un metro lleuger. Tren o tramvia, segons la zona. I el desdoblament fins a Martorell, garantia perquè les freqüències s'incrementi. Rebrà les inversions necessàries per adequar la infraestructura. I a les línies del Vallès hi ha dos temes clau: les cues de maniobra a plaça Catalunya i prolongació a Sabadell i Terrassa. Obres sumades que costen (els dos metros regionals), de 500 milions.

L'ampliació de la cua de maniobres i el metro regional, com es reflectirà en el dia a dia?

Anar assegurant que on hi ha freqüències, que es redueixin els terminis, amb freqüències molt a prop del metro de Barcelona.

Ara, un cop s'uneixen les línies a Gràcia, passen cada minut o dos minuts en hora punta. Com es pot augmentar llavors la freqüència?

Quan tenen una freqüència tan apilonada, és increment de capacitat dels trens. Més d'un de cada dos o tres minuts és més difícil. La qüestió seria donar més capacitat als trens, en algunes estacions és possible.

Rodalies té crítiques. Si la Generalitat tingués la gestió de Rodalies, es podria aplicar aquell segell de qualitat a un servei amb molts més usuaris?

Volem que es transfereixin les Rodalies. Volem fer-ho bé. Entenem que ha de ser gradual, amb transferència de la competència i les inversions. Si ens transfereixen la competència, però sense les inversions compromeses pel Govern espanyol, no podríem garantir la transferència del segell de qualitat. A FGC tampoc estem exempts d'incidents, però hi ha la voluntat de minimitzar i informar sobre els incidents, que n'hi ha. Però cal informar i tenir capacitat de resposta.

Quants diners estan pendents?

1.800 milions per als propers sis anys en Rodalies. Trens nous, catenària, senyalització, infraestructura, vies... Estacions, mobilitat, accessibilitat... L'estat de les estacions de Rodalies, en alguns llocs, deixa molt que desitjar. Si la imatge del servei és la imatge de les estacions, una bona acció sobre les estacions és una rentada de cara, imprescindible per regenera la imatge del servei.

Això vol dir que abans de sis anys, no hi haurà la transferència?

No. Quan la transferència es materialitzi, totes aquestes inversions han d'estar encarrilades i conduïdes. No acabades. La gestió operativa podria ser operativa més ràpidament. Sabent que no es transfereix la infraestructura, sinó la gestió operativa. Amb la liberalització del model ferroviari, Europa marca la diferència entre l'amo de les vies de l'amo del tren que es mouen sobre les vies.

Com Renfe i Adif.

Sí.

Si no anem a sis anys...

La paraula transferències, volem que es produeixi d'una forma relativament immediata. Volem que es faci en un procés negociador, a través de la comissió bilateral. Amb seguretat, garanties i amb el compromís de les inversions. No puc dir un calendari, perquè m'equivocaria i no vull equivocar-me.

El tramvia està agradant. Hi ha un corrent, per Glòries, que reclama molt la unió dels dos tramvies. Això és viable?

Primer hem d'acabar el Trambesòs, Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona. És el més important. Quan tinguem les dues línies, el Trambaix ha d'arribar a Sant Feliu. Quan ho tinguem, és possible plantejar algun mètode per la unió de les dues línies. Si hagués de ser en superfície i per la Diagonal, és molt complex i segurament no és desitjable. S'han de donar moltes voltes. No vull generar expectatives. Hem de parlar amb l'ajuntament. Hem de veure la incidència, en una via tan central. Avui no ho veig. És un tema a considerar.

Hi havia un pla...

Per això ho dic. Soterrat sobre la Diagonal, tu saps lo que és. I, psss.

Hi ha possibilitat de noves línies de ferrocarril?

Plantegem desdoblament fins a Blanes de la línia del Maresme, més alguna operació urbana, per exemple a Badalona. Més usuaris i millor encaix dins la ciutat. Dos, desdoblar Barcelona-Vic, i fer-lo com una rodalies. Tres, Mataró-Granollers-Sabadell i Vilanova-Vilafranca, permetrien unir totes les comarques del nord i del sud, en una línia perifèrica, que tancaria les anelles ferroviàries al voltant de Barcelona. La línia orbital ferroviària. Més enllà de Barcelona, plantegem unes rodalies Balaguer-Lleida-Cervera.

I de noves?

L'orbital, pensada per a aquí 10-15-20 anys. Cornellà-Castelldefels, en el protocol firmat amb Foment, amb 600 milions, una alternativa raonable a l'antiga L12.

Mesures per reduir els col·lapses a l'àrea de Barcelona, els VAO, descomptes als peatges... Està quallant?

Quallarà per força el VAO, els carrils segregats, perquè els farem. Entrar des de Molins o des de Terrassa en autobús acabarà sent més curt i més ràpid que en cotxe particular. Això vol dir que el dret a la mobilitat en transport públic serà un dret més garantit pel transport públic que amb el vehicle privat. I després, és evident que l'ús compartit, a través de l'empresa per compartir, o incentivant l'ús compartit, és una alternativa que es pot incrementar. En el fons, hi ha la necessària priorització del transport públic com únic pal·liatiu i element limitador de l'ús i abús del vehicle privat.

Això en la pràctica implica fer més VAO...

Aquests tres són els clau per garantir l'accessibilitat a Barcelona en hores punta.

Es reduirà la velocitat al final?

Quan entro per la Meridiana he d'anar a 50. si no, em fotografien. A l'àrea metropolitana no té tanta importància la mobilitat com la contaminació.

No li dóna la sensació que, si no es prenen mesures més importants, la gent continuarà usant més el cotxe?

En un context de presaturació, les mesures coercitives no calen. El que cal de veritat és oferir i demostrar que l'alternativa amb transport públic és eficient i de qualitat. Perquè ara moralment no estaríem en condicions d'imposar mesures coercitives per fer abandonar el vehicle privat. Primer objectiu: dignificar el transport públic, que en molts aspectes ja ho està (metro o autobús, van molt bé). Ara, el prestigiar la totalitat del transport públic és condició prèvia a tot l'altre.

Parlem d'un altre mitjà, l'AVE, s'està fent molta pressió per canviar el traçat...

El ministeri de Foment i l'Adif mantenen el traçat. L'ajuntament i la Generalitat estan d'acord en què es mantingui. En relació a tots els veïns, l'ajuntament i la Generalitat volen màximes garanties per part de les administracions responsables en l'execució del túnel urbà de l'AVE per deixar clar que passi per on passi no hi ha cap risc. No només per a la Sagrada Família, però, sobretot, i és més important, no n'hi ha per als veïns.

Amb el traçat actual, a la Sagrada Família no les tenen totes.

La Sagrada Família tindrà els seus motius per haver orquestrat la campanya que han orquestrat. Ells saben que els hem donat totes les garanties i que li donarem més si cal, perquè tingui clar que no hi ha cap perill.

Serà llavors, quan hi hagi aquest túnel, quan podrem dir que els problemes de rodalies hauran acabat?

Jo crec que en els propers mesos ja es notaran millors importants. Quan l'AVE arribi a Sants, totes les línies que venen del Sud notaran millores importants de regularització de les freqüències, i quan estigui el túnel urbà, es produirà la plena normalització i el creixement de les rodalies.

Sobre l'aeroport, tindrem vols intercontinentals?

Mira... [S'ho rumia.] L'aeroport serà el que el mercat vulgui que sigui. Cap administració ni cap companyia ni cap aliança no hauria de posar impediments perquè sigui així. Vist que és un aeroport que creix molt, només que es deixés que es gestionés autònomament com a aeroport, la perspectiva d'incrementar els vols transoceànics seria ja molt evident. Tots els que han dit que no cal aixecar expectatives... no serà el hub d'Europa, però sí un aeroport amb moltes connexions i molts vols transoceànics. I això és possible.

S'ha de canviar la gestió llavors?

S'ha de canviar la gestió a tota Espanya i s'ha d'atorgar al Prat la capacitat de gestió autònoma i descentralitzada que té per exemple, i l'hauria de tenir més, el Port de Barcelona.

Però Zapatero no sembla molt disposat...

Aena, que no ha estat disposat a descentralitzar-se a Espanya, ha estat disposada a col·laborar amb empreses privades a Europa. I caurà pel seu propi pes.

L'L9, avança o no?

S'està foradant. Avança pels dos extrems. Hem d'acabar de concretar el tram central.

Està encallat.

Acabant de perfilar les solucions tècniques per fer-ho possible.

A Madrid se'n fa molt més. Aquí un cop es fa una línia, déu n'hi do el que costa.

Suposo que tots estem en condicions d'entendre que el subsòl de Barcelona és diferent que el sòl i el subsòl de Madrid.