Un medievalista, mort relativament jove: Jaume Vicens Vives (Girona, 1910-Lyon, 1960). El 1956, Vicens publicà la segona edició d’un text important on combinava l’erudició enciclopèdica i la teoria: Geopolítica. Amb aquest text, malauradament no traduït encara a l’anglès, Vicens va assajar de treure una disciplina científica –tant útil, per a tantes coses– com la geopolítica del cul-de-sac on l’havia portat l’ús que se n’havia fet durant els anys nazis de l’imperialisme alemany.Se’n va sortir prou bé a partir d’una idea: la dialèctica entre potències territorials, o continentalistes, i potències marítimes, o oceanistes; és la dialèctica que explica més coses del funcionament de les societats humanes. Entre parèntesi, apunta (al 1956) que la navegació aèria, les potències aèries, poden introduir canvis en l’esquema. Segons Vicens, les potències continentals (Pèrsia, Alemanya, Rússia, Xina) actuen històricament ampliant, per la via militar, els seus territoris, i/o generant, al seu costat, estats-satèli.lit, que són estats-tap.