La filosofia fou l’humanisme cristià dels anys de la Reforma protestant (a la que s’uniríen Galés, a Ginebra, i Conquers, a València). Les institucions foren: 1) l’Església Catòlica (a Roma, a Trento, a l’Arquebisbat de Tarragona), 2) les Universitats de Lleida, Tarragona, Osca i València, i 3) el Consell d’Aragó i altres institucions de la Monarquia hispànica dels Àustria. L’àmbit geogràfic és un xic més ampli que el de l’Europa Lotaringia: és el de les terres que s’extenen entre Flandes i Sicília, Saragossa i Viena. Les relacions epistolars eren en llatí, en grec, en castellà i en català.La llengua dels llibres que publicarien fou la llatina. L’ús de la llengua catalana tingué, sobretot, un caràcter tècnic. Així, Antoni Agustí i Albanell escriu: Constitució apostòlica contra los bandolers, Pere Joan Nunyes: Avisos per a estudiar les arts, Lluís Ponç: Llibre de tots els epigrames que se son trobats del temps dels romans. La figura que els enllaçà fou Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 1517-Tarragona, 1587), diplomàtic amb missions a Viena, Roma, Londres i Alemanya, bisbe a Nàpols i Lleida, i al 1577, arquebisbe de Tarragona. El catàleg de la seva biblioteca, publicat el 1586, és un dels primers catàlegs impresos a Europa.