"La societat actual viu d'esquena al que pot passar, a la mort, però els que han acompanyat a pacients terminals són més conscients", explica Josep Maria Busquets, director general d'Ordenació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut.

La Conselleria que dirigeix Boi Ruiz disposa d'un registre de documents de voluntats anticipades (DVA) amb què els ciutadans poden decidir sobre algunes decisions mèdiques per si en un futur no ho poden fer.

El DVA permet deixar per escrit, evitant així malentesos i dubtes entre familiars i metges, que s'és contrari a allargar inútilment i de manera artificial la vida, que es vol rebre tractament pal·liatius, que es vol morir a casa o que vol donar els òrgans, entre altres qüestions.

Es pot fer davant d'un notari o de tres testimonis que no siguin familiars directes. Amb aquest document, l'autor també tria un representant per a què faci d'interlocutor amb els metges i prengui les decisions que calgui quan ell ja no ho pugui fer.

Busquets recomana que sigui una persona de plena confiança que conegui els valors i la voluntat de la persona. "Ha de ser algú que sàpigues que no et fallarà", senyala, perquè és aquesta persona la que vetllarà per a què es compleixin les últimes voluntats del pacient.

Això si, "el document és una opinió més a tenir en compte", afegeix Busquets, en referència a la possibilitat de l'aparició de nous tractaments que poden aparèixer i que podrien revertir situacions ara per ara irreversibles. En qualsevol cas, si es pren una decisió contrària al DVA s'ha d'argumentar i incloure a la història clínica del pacient.

Al registre de DVA del Departament de Salut, creat el 2002, n'hi ha uns 50.000 inscrits, gairebé el doble que a Andalusia —la segona comunitat autònoma que més en té— i el doble dels que hi havia el 2008. El 60% dels autors tenen entre 50 i 80 anys i el 64% són dones, normal si es té en compte que són qui acostuma a tenir cura de la gent gran i els malalts.

El 78,4% resideixen a la província de Barcelona, on hi ha 70 documents per cada 10.000 ciutadans. A Tarragona, n'hi ha 57; a Girona, 56 i a Lleida, 40. Pel que fa a les ciutats, on n'hi ha més és a la capital catalana i a Manresa (10,07) i a Vic (8,13).