El món de l’Islam era, alhora, relativament proper, i molt hermètic, molt desconegut. Un seguidor de Badia fou l’il·lustrat Joaquim Gatell, que es prengué molt seriosament la seva formació, primer a Tarragona, i després a Londres i París. El seu objectiu, seguint una proposta de la Société Géographique de París, seria el coneixement etnogràfic, arqueològic i polític del Nord d’Àfrica, i penetrar al Sàhara.Per a fer-ho esdevindria, com Badia, un fals musulmà, amb el nom de Caïd Ismaïl. Esdevindria, per un temps, cap de l’artilleria de l’exèrcit del rei del Marroc, amb escassos coneixements militars. Mentre, aniria escrivint, en llengua francesa, un diari, acompanyat de dibuixos molt precisos. Ara, malalt, Gatell hauria de tornar, i el seu diari no es publicaria; fou només traduït al castellà, fins al 1949. L’expedició de Joan-Víctor Abargués. de 20 anys després, és en alguns punts diferent: el seu objectiu és Abissínia, i endinsar-se més al Sud, vers l’Africa equatorial.