1952: A ‘Pax Christi’

El 1945, Marta Dortel-Claudot, a Montalbà, la ciutat occitana on vivia, va iniciar un moviment de pregària, reconciliació i conscienciació entre la població francesa i la població alemanya, que s’havien enfrontat, entre 1939 i 1945, en una nova guerra civil europea.
La primera campanya que organitzà fou batejada com a Pax Christi in Regno Christi. Poc a poc, aquest moviment catòlic que combinava la pregària amb l’estudi i les accions de base es va anar extenent per Bèlgica, Holanda, Suïssa, Itàlia. Així, es constituí formalment la Pax Christi International, amb el cardenal Feltin com a president. A Barcelona (i a l’estat espanyol) fou conegut el 1952, gràcies, en part, a unes conferències celebrades a l’Institut Francès, i al grup de la revista El ciervo.Aquell mateix any, se celebrà la primera ruta internacional de Pax Christi, a la ciutat italiana d’Assís. El 1953, la segona ruta per la pau, a Altenberg, a la Renània, amb la participació de nou catalans, com ara : Xavier Rocha, Joan Misser, o Joan Gomis. El 1954, la tercera ruta, a Santiago. El 1955, a Nimega, als Països Baixos. Seguiren, més rutes internacionals a la Bretanya, Oropa, Weintgarden, Valladolid. El moviment per la pau, però, era sospitòs per a les autoritats espanyoles, car la dictadura de 1939, tal com escriu Joan Gomis, havia «nascut d’una revolta militar».

El 1966, Pedro Cantero, el bisbe espanyol que presidia la secció espanyola de Pax Christi, es negà a que el moviment opinés sobre el referèndum convocat aquell any per la dictadura espanyola. «Fou el principi del final de Pax Christi entre nosaltres», ha escrit Gomis.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento