Les morts a la feina entre gener i novembre es van disparar un 44%, fins arribar a les 137, quan l’any anterior n’eren 95. Són dades acumulades fins el novembre, però significatives, ja que a l’agost ja s’havia superat el nombre de tot el 2005 sencer. Entre lleus (150.989), greus (1.156) i els 137 mortals, els sinistres amb baixa han pujat un 7,1%.

Pere Creus, de la secció de Salut Laboral de CC OO, creu que aquestes xifres «confirmen que la política de prevenció desenvolupada no és l’adequada, té poca qualitat. Les empreses en fan un compliment formal i no l’han integrada en el dia a dia», diu.

Dades no «tolerables»

La Generalitat reconeix la gravetat de les dades: «Estan lluny de qualsevol situació tolerable», indica la subdirectora general de Seguretat i Salut Laboral, Concha Pascual, Treball matisa que l’any «està per tancar i les xifres són parcials». Hi ha hagut un increment de la població ocupada al voltant del 10%, producte de la regularització d’immigrants. Això explicaria l’augment dels accidents.

Els serveis (+69%) i la indústria (+62%) són els pitjors. Segons CC OO, el sector terciari concentra les feines més precàries i temporals i les empreses menys controlades. En el secundari hi ha hagut «un increment de la temporalitat». Segons Pascual, a Catalunya hi ha 50 tècnics per assessorar i 150 per inspeccionar. CC OO exigeix aplicar millor la llei per evitar morts.

Tendència diferent a Espanya

Catalunya trenca la tendència del conjunt de l’Estat. Les darreres dades comparables són les interanuals fins el setembre. Les morts a Espanya havien baixat un 5,2%, però a Catalunya es van incrementar un 24,1%. Dels 137 accidents mortals del 2006, la meitat van ser en trajectes de feina; una quart part, per motius no traumàtics (infarts, entre d’altres) i el 25% restant, per manca de mesures de seguretat, com ara la mort de cinc obrers el 27 de juliol, sepultats per un mur al Poblenou.