Cadira rodes dependència
Una persona amb discapacitat que s'acull a l'atenció domiciliària. Arxiu/ACN

El transport per a persones amb discapacitat té una llista d'espera cada cop més alta i dóna menys cobertura a l'alta demanda. Ho indica el fet que els darrers anys s'ha incrementat exponencialment el nombre de targetes blanques (expedides per poder sol·licitar aquest servei) però en canvi han baixat els desplaçaments duts a terme.  Si abans els usuaris havien de trucar amb una hora d'antelació, ara l'espera és de 48 hores i en diades especials s'arriba als cinc dies.

Si abans els usuaris havien de trucar amb una hora d'antelació, ara l'espera és de 48 hores i en diades especials s'arriba als cinc diesSegons dades municipals, des del 2005, en què només tenien la targeta 2.120 persones amb discapacitat, fins al 2012, en què s'ha arribat als 10.201 usuaris potencials del servei de trasllat porta a porta, els qui han rebut la targeta blanca s'han multiplicat per cinc. De fet, el major increment es va produir amb l'entrada en vigor de la Llei de Dependència al 2007, per la qual la gent gran també podia sol·licitar-ho.

El nombre de desplaçaments també ha anat pujant, dels 186.638 al 2005 es va arribar als 300.329 al 2010. Però els dos darrers anys ha caigut fins als 263.941, segons un informe municipal. Així, mentre el darrer any les targetes blanques han crescut un 23,57%, els trasllats porta a porta han caigut un 8,5%.

Segons denuncia M. Pilar Díaz, regidora del grup municipal socialista, això confirma la percepció que ja té el col·lectiu de persones amb discapacitat, que «el servei no arriba a tothom qui ho demana», tot i que s'ha de tenir en compte que el transport pública cada cop està més adaptat. En una resposta del Govern en comissió, s'indicava que s'atenen 907 trucades al dia però es fan 829 viatges, 551 dels quals són fixes, amb la qual cosa no cal trucar per reservar-los.

Més esperes

Els darrers mesos les persones amb discapacitat han d'esperar unes 48 hores a poder contractar el servei. Al 2007 l'espera era de només una hora i al 2010 ja havia passat a ser d'entre 3 i 4 hores. En diades assenyalades, com per exemple la revetlla de Sant Joan, els encàrrecs s'han de fer amb una antelació de fins a cinc dies.

El servei porta a porta es facilita a través de microbusos (amb el mateix preu que la resta del transport urbà) i de taxis (2 euros, com un bitllet senzill). Però el copagament ha anat incrementant els darrers anys: al 2008 generava més de 202.000 euros d'ingressos i al 2012 ja n'eren 348.369. Tot i que els desplaçaments duts a terme han baixat, el pagament per part dels usuaris ha augmentat, lamentava Díaz.

El porta a porta compta amb d'altres esculls, com pot ser que hi hagi barris on no s'hi pot arribar, degut a l'orografia. Alhora, els afectats denuncien que a Barcelona només hi ha 63 taxis adaptats i 24 microbusos, d'entre una flota total d'uns 10.000 vehicles que presten aquest servei públic. La normativa especifica que hauria d'haver-hi un 5% de la flota adaptada.

Els nens amb discapacitat pagaran

Els nens amb diversitat funcional intel·lectual deixaran de tenir el servei de transport escolar gratuït al setembre. Segons denunciava la CUP, a partir del curs vinent, el Consorci d'Educació «aplicarà retallades» a la gratuïtat del transport a l'alumnat que tingui un grau de discapacitat igual o inferior al 60%.

Així, passaran a pagar dos euros diaris per aquest servei i entitats del sector ja han denunciat que hi haurà famílies que no podran pagar-ho. Alhora, es posa fi a la recollida porta a porta perquè es modifiquen els recorreguts.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.